Demà divendres es presenta a Palafrugell el meu últim llibre “Elogi i refutació de la tramuntana”

Demà divendres 22 a les 19h es presenta a la Biblioteca de Palafrugell el meu últim llibre Elogi i refutació de la tramuntana per part de l’escriptor Miquel Martín i del novel.lista i director de la col.lecció Josep Pla de la Diputació de Girona, Lluís Muntada. El protagonista d’aquest llibre és un vent, un vent característic i singularitzador, capaç d’arremolinar a determinades comarques del Rosselló, l’Empordà i Menorca els elements de la vida i la cultura fins a orquestrar de manera reconeguda el caràcter local. El subtítol del llibre especifica: “Tractat sobre l’apetència d’aquest vent i contra les diatribes que li oposen els sequaços dels dies grisos i estovats”. Hi exploro el vessant científic, passional, històric, geogràfic, literari, lingüístic, estètic, climatològic, estadístic, mèdic i mitològic d’un vent que es resisteix per naturalesa a veure's encasellat o pautat damunt d'esquemes massa fàcils. La primera part del llibre gira al voltant de La meva tramuntana i està formada pels capítols: "Ètica i estètica d’un vent", "Arquitecta de l’aire" i "Tribunes preferents". La segona part es titula La tramuntana dels altres i incorpora els capítols sobre: "Partidaris i detractors", "La visió científica i mèdica" i "Els usos de la tramuntana". La saviesa popular havia
acumulat una gran quantitat de coneixements --també d’imaginacions i supersticions-- sobre els seus efectes, així com un lèxic riquíssim. Enfront d'aquesta cultura del vent, la ciència encara es reconeix a les beceroles pel que fa a l'explicació cartesiana del fenomen. 

La tramuntana és també –o sobretot-- una llum, una tradició, un mite palpable i persistent. Vista així, resulta quasi una qüestió moral retornar-li allò que reflecteix del caràcter humà, de vegades ben dibuixat i altres vegades primparat, vacil.lant i estantís. No som res més, en definitiva, que biologia, emocions i llenguatge. 

Potser sí que la tramuntana és una mica ampul.losa, sobreactuada per moments, però no pas a la manera versallesca, sinó independent i espontània, com una insolència adolescent que es veurà aplacada tard o d'hora per la indulgència del pas del temps. 

El llibre ha estat editat per la Diputació de Girona a la seva Col.lecció Josep Pla. Una primera presentació va tenir lloc el 12 de novembre a Figueres per part de Josep M. Dacosta –autor del pròleg i les fotografies--, Joan Manuel Soldevilla i el director de la col.lecció, Lluís Muntada, amb la participació del president de la Diputació gironina Pere Vila i l’alcaldessa Marta Felip. 

Lluís Muntada, professor i novel.lista, va dir en aquella ocasió: “Xavier Febrés és un dels nostres millors assagistes periodístics. És un autor que té una gran capacitat didàctica, una vasta cultura que no cau en el to professoral, una categoria manifesta a l’hora d’adjectivar i cisellar la frase i una equilibrada inclinació pel lirisme. Estem davant d’un llibre que es llegeix amb fruïció literària, i que resulta un compendi sobre tot el que s’ha dit i s’ha escrit sobre la tramuntana”.