Al diari “L’Indépendant” de Perpinyà el jubilen com a mi

Quan vaig entrar a treballar-hi el 1977 com a corresponsal a Barcelona, tenia la impressió que el diari L’Indépendant de Perpinyà era una insípida gaseta local que pagava bé els periodistes com jo, per la raó que fos. Aleshores L’Indépendant venia 80.000 exemplars cada dia, molt més que altres diaris de ciutats de dimensions equivalents com Girona, Lleida o Tarragona. Exercia un fort lideratge informatiu al Rosselló i a la veïna Aude (Narbona). En contra de la meva impressió inicial, em vaig veure sorprès per la qualitat periodística que portava aquell diari a tenir nombrosos corresponsals, així com enviats especials (tant redactors com fotògrafs) a qualsevol esdeveniment que afectés directament o indirectament els interessos rossellonesos. A França els diaris i locals i regionals eren una primera potència. El diari francès més venut no és pas el parisenc Le Figaro (320.000 exemplars
cada dia) ni Le Monde (290.000) ni l’esportiu L’Equipe (275.000), sinó el Sud-Ouest de Bordeus (750.000).

Amb la jubilació del propietari Pau Chichet i les desavinences entre els dos principals accionistes, L’Indépendant (420 empleats, dels quals 60 periodistes) va ser comprat el 1986 pel rival de tota la vida, el diari Midi-Libre de Montpeller. Deu anys després va abandonar la vella redacció del carrer Emmanuel Brousse on jo havia treballat per instal.lar-se al nou edifici aixecat a la zona industrial de Ribesaltes, a tocar de la sortida d'autopista Perpinyà-Nord. L'opció era calcada damunt la que ja havia dut a terme el Midi-Libre, traslladat també del centre urbà al peatge sud de Montpeller. 

Després d'una altra batalla entre famílies accionistes, l'any 2000 el grup empresarial del diari Le Monde es convertia en accionista majoritari del grup Midi-Libre. L'operació incloïa el diari de Montpeller (160.000 exemplars), L'Indépendant de Perpinyà (70.000) i el Centre Presse de Rodez (25.000). El 2007 el grup Midi Libre va vendre aquests diaris al grup Sud-Ouest de Bordeus, el qual els acaba de revendre al grup de La Depêche de Toulouse. 

L’Indépendant ja va despatxar el 21% del personal l’any 2011. Ara, amb l’entrada del nou propietari, 14 periodistes més de la redacció subsistent s’han acollit a la “clàusula de cessió” del Codi de Treball francès, la qual permet abandonar l’empresa amb condicions avantatjoses en cas de canvi de propietari. L’Indépendant és avui una pàl.lida ombra del que havia estat i els primers que hi perden són els lectors. 

L’absorció dels diaris locals francesos per part de grups mediàtics molt més amplis significa una devaluació de la informació de proximitat, de la cultura local i del debat democràtic a escala municipal. Al diari perpinyanès, aquella suposada insípida gaseta, hi vaig acabar per aprendre moltes coses del meu ofici. Hi mantinc una colla d’amics despatxats i en conservo un gran record. Ara ja no ens reunim a la redacció, sinó al bar de la cantonada cada primer dijous de mes, com tants altres jubilats forçosos de la mirífica globalització. (Foto Esteve Valls)