No tinc res contra Nadal ni el solstici d'hivern, faltaria més

No tinc res contra les famílies que celebren feliçment el Nadal. Ben al contrari, els desitjo que ho puguin fer en pau i alegria durant molt temps. Tampoc no tinc res contra el fet que El Corte Inglés proclami amb insistència i hegemonia que li agrada Nadal. Té una certa lògica, cadascú fa la seva feina. Una altra cosa diferent és la manipulació emocional de l’esperit nadalenc amb doble o triple ració de melassa, la infantilització melindrosa dels bons sentiments  naturals o la imposició de la unanimitat de la festa a força d’oblidar que cadascú la celebra com vol i com pot. Enfront dels nadalòpates compulsius, els nadalòfobs tenen iguals motius per merèixer comprensió i respecte. Com si encara no hi hagués prou motius

d’enfrontament i divisió, alguns han volgut alimentar últimament un nou foc purificador contra els partidaris incipients de celebrar més aviat a aquesta data del calendari el solstici d’hivern, que és el que en realitat física i primigènia commemora el Nadal. A mi els solsticis de l’any em desperten una simpatia especial, ho reconec, perquè demostren cadascun a la seva manera la capacitat de regeneració permanent del temps, de la vida. El solstici d’hivern significa que les nits comencen a ser més curtes, que no és poca cosa. 

A més a més, el solstici d’hivern d’enguany, que es va escaure el dia 22, porta un goig afegit: Nadal coincidirà amb la lluna plena. No es produïa des del 1977 i no es tornarà a produir fins el 2034. Sortirà a la 5 de la tarda del dia 25 i es pondrà a tres quarts de nou del matí del dia de Sant Esteve. 

Poder mirar la lluna plena la nit de Nadal, si els núvols ho permeten, també serà la meva festa. Penso cantussejar-li des de la finestra, amb especial predilecció, aquells versos de la “Tonada del cabestrero” del veneçolà Simón Díaz: "La luna busca la sombra y no la puede encontrar, porque la sombra se esconde, ay!, detrás de la madrugá...".

Cadascú celebra les festes com vol i com pot. Per al solstici de primavera del 20 de març vinent ja m’inventaré alguna altra cosa per recaure en el plaer sobreviscut a sí mateix, per tornar-ho a intentar a la cruïlla entre el plaer i la necessitat amb el toc d'alegria de la menta fresca, poblat per un somni ja sigui balbucejant, imperiós, carnal, domèstic o carregat de la infinita lucidesa, fragilitat i esplendor de la passió ingènua, el coneixement desolat o potser la ceguesa del mal. “Estem teixits de la mateixa tela que els somnis i la nostra curta vida es tanca amb un somni”, diu Pròsper a l’última obra que va escriure el bard, del dolç cigne d’Avon. Bon Nadal, bon solstici tothom!