La nova alcaldessa de Colònia guanya amb arrugues i des de l’hospital

L’endemà de ser apunyalada al carrer per un energumen neonazi que li retreia el seu suport a la política d’asil de refugiats, la candidata independent a l’alcaldia de la ciutat alemanya de Colònia, Henriette Reker, que durant els últims sis anys havia estat regidora d’Afers Socials, Integració i Medi Ambient amb el suport dels Verds, va guanyar les eleccions des del llit de l’hospital en què es recupera. El municipi de Colònia acollirà 9.000 refugiats de l’última fornada, segons el repartiment pactat amb el govern federal. Poc abans de l’atemptat, l’advocada Henriette Reker, nascuda a Colònia fa 58 anys, va decidir fer repetir el seus cartells
electorals perquè els publicistes li havien esborrat les arrugues de la cara. Es presentava amb el suport de la democràcia cristiana CDU, els Verds i els liberals del FDP. Va obtenir diumenge el 52,6 % dels vots. El candidat socialdemòcrata es va quedar en el 32%, amb una baixa participació del 39,7 % de l’electorat.

Colònia no és un municipi intranscendent. Amb 1 milió d’habitants, representa la quarta ciutat en dimensions d’Alemanya (després de Berlín, Munic i Hamburg). A partir d’ara no serà coneguda només pel Rin majestuós que la travessa i per la cèlebre catedral gòtica. Abans de visitar-la per primer cop, vaig demanar consell al benèvol amic germanòfon Josep M. Carandell. Em va contestar alçant-se de la cadira, traient pit i recitant amb èmfasi la traducció una mica nyonya de Teodor Llorente de l’estrofa de Heine:

El Rin sagrado desata su fabuloso caudal 

y en sus márgenes de plata Colonia 

copia y retrata su famosa catedral.

El Rin i la catedral de Colònia són fenòmens d’una magnitud desacostumada, als quals s’hi suma la puixant restauració del centre històric de la ciutat després dels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial, inclòs el barri medieval i la totalitat d’esglésies romàniques. La restauració va ser aprofitada per soterrar el trànsit rodat a la riba del Rin, restituïda als passejants i al lleure ciutadà, dintre d’una autèntica mutació urbana a una ciutat vella nova de trinca. El riu navegable més important d’Europa occidental, que protagonitza el caràcter de Colònia des de l’època de la fundació romana, discorre avui pel centre de la ciutat amb una placidesa de gegant paternal. 

A partir d’ara Colònia, deia, ja no serà coneguda només pel Rin majestuós que la travessa i per la cèlebre catedral gòtica. També ho serà per l’alcaldessa Henriette Reker.