El nom de l’editor López Llausàs reapareix molt de tant en tant

El crític de literatura catalana del diari La Vanguardia, Julià Guillamon, aprofita la recent aparició de la versió castellana de la novel.la pòstuma de César August Jordana El món de Joan Ferrer, publicada en català el 1971, per insistir a l’últim suplement “Cultura/s” sobre una importància literària poc reconeguda. L’acció transcorre a la colònia d’exiliats catalans de Buenos Aires, entre els quals descolla l’influent editor Antoni López Llausàs, fundador de la llegendària Editorial Sudamericana, tan poc reconegut fins avui com la novel.la del seu empleat Jordana. Sempre m’ha semblat que la carència d’una biografia sobre López Llausàs demostra les llacunes culturals del país. Quan viatjava amb regularitat a Buenos Aires, vaig tenir interès a conèixer aquells llegendaris locals de l’Editorial Sudamericana. M’hi va rebre Glòria López Llovet, néta del fundador. L’empresa havia estat comprada el 1998 per Random House Mondadori, a la
delegació barcelonina de la qual jo havia publicat alguns llibres, fet que facilitava la trobada.

Va convenir que López Llausàs mereixia una biografia i que probablement ella mateixa era la primera culpable de la inexistència, atès que havia heretat i conservava els papers inèdits de l’avi. Li causava una mandra insalvable enfrontar-se al gavadal de documents derivats d’una vida excepcional. No sabia si algun dia ho faria. Tampoc no tenia decidit si els cediria perquè algú altre elaborés la biografia pendent. Al cap d'uns anys va vèncer la mandra i va obrir les capses de documents de l’avi a Julià Guillamon, per documentar l’exposició del 2005 “Literatures de l’exili” al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i el llibre resultant. 

El 1936, just després de l’assassinat a Barcelona del periodista Josep M. Planes per brigades d’incontrolats, López Llausàs es va exiliar a París. Acte seguit s’instal.laria a Buenos Aires, convertit en propietari de l’activa Editorial Sudamericana, abans de crear el 1949 a Barcelona la filial Edhasa i a Mèxic l’Editorial Hermes. 

López Llausàs era un dels protagonistes de l’interès de Josep Pla per viatjar a l’Argentina (el de retrobar l’antiga amant Aurora no apareix a la versió escrita dels fets). A la narració “Viatge a l’Amèrica del Sud (1957)”, inclosa al volum En mar de l’Obra Completa, Pla relata que va passar tot el mes de gener del 1958 a Buenos Aires. Li dedica quaranta-cinc pàgines centrades en la situació política, el caràcter de l’Argentina, de la capital i l’estació balneària de Mar del Plata. 

A l’últim capítol admet que va anar a Mar del Plata amb el cotxe de López Llausàs i que l’editor i ell van ser hostes de Victoria Ocampo. No dóna el més mínim detall sobre el contacte amb la cèlebre escriptora, malgrat haver-lo aprofitat per elaborar al setmanari Destino del 29 de març de 1958 un article magnífic sobre “La argentinidad: Conversación con Victoria Ocampo”. 

Els dies passats a casa de Victoria Ocampo a Mar del Plata apareixerien anys més tard al volum 26 de l’Obra completa Notes per a Sílvia, com un curt i escèptic record de dietari. La invitació de la gran dama de les lletres argentines al particular Bloomsbury austral de la seva cort d’amics va impressionar Pla ben poc. Fins i tot s’equivoca en el nom quan al.ludeix a la presència de “l’escriptor José Luis Borges”. 

Com a l’últim suplement “Culturas/s”, la figura de l’editor López Llausàs apareix de manera intermitent a les pàgines d’actualitat, per les múltiples connexions de la seva trajectòria palpitant. Però continua sense biografia. La novel.la argentina de César August Jordana ha tingut una mica més de sort, només una mica.