Els mestres d’escola mereixen un monument no només honorífic

Des de l’època que portava els meus fills a l’escola, l’ofici de mestre m’ha semblat senzillament heroic, a més de decisiu a qualsevol societat civilitzada o aspirant a ser-ho. Ara ja no porto els fills a l’escola, però la meva admiració de l’ofici de mestre ha crescut encara més, des que la Generalitat ha retallat la inversió per cada estudiant no universitari a Catalunya a partir del 2011 en un 27 % i hi dedica el mateix pressupost que el 2007, quan hi havia 400.000 alumnes menys escolaritzats. Es parla massa poc –i massa poc en detall— de les destralades dels governs d’Artur Mas contra la sanitat, l’educació i el serveis públics en general. A aquest
inici del curs 2015-2016, la consellera Rigau reconeix que els inscrits de primària i secundària augmenten de 75.720 alumes en comparació amb el curs anterior i que els professors disminueixen de 2.000 professionals. A l’ensenyament superior, al curs que ara comença s’han matriculat 230.000 alumnes (el 38,7% de la població entre 18 i 24 anys de Catalunya) i les matrícules són les més cares de tot Espanya, després de les fortes pujades de preus acordades pel govern de la Generalitat.

L’anuari 2013 de la Fundació Jaume Bofill ja indicava que les escoles catalanes van perdre 3.769 professors durant els tres anys anteriors. El codirector d’aquell informe, el catedràtic Miquel Martínez, subratllava: “Es necessiten mesures redistributives de recursos amb què s’intenti reduir la desigualtat social”. 

Avui, a Catalunya, un de cada quatre alumnes abandona els estudis abans dels 16 anys. Tot i així el percentatge d’estudiants que obtenen un títol postobligatori (de batxillerat o de formació professional) ha augmentat de 5,5 %. Una altra cosa ben diferent és el repartiment d’aquest percentatge per franges socials o bé la quantitat de joves entre 16 i 24 anys que ni estudien ni treballen. 

Catalunya, amb una taxa d'atur del 20,3%, duplica la mitjana d'atur registrat a la Unió Europea, segons últimes les xifres oficials de l'Eurostat, l'oficina d'estadística europea. L’estrepitós atur juvenil a Catalunya entre 16 i 24 anys és actualment del 45,7% dels joves. 

L’informe PISA (Programme for International Student Assessment) ha recordat algunes evidències, com ara la disparitat creixent de rendiment acadèmic entre alumnes procedents de famílies amb més recursos econòmics o menys. També que les comunitats autònomes d’arreu d’Espanya amb pitjors resultats són les més castigades per l’atur, i que Catalunya ha perdut puntuació en aquest informe, un fet que la consellera Rigau va atribuir sense ni despentinar-se a la major presència d’alumnes immigrants en comparació amb les comunitats autònomes més ben situades. 

Actualment les retallades escoles catalanes se sostenen gràcies a l’augment d’aquella heroïcitat des mestres. És just que la valoració d’aquest ofici per part de la societat s’accentuï en la mateixa proporció. Els mestres mereixen un monument. Un monument que es tradueixi als pressupostos, perquè l’honorífic fa temps que el tenen.