Un bon resum escrit a la contraportada val quasi la meitat d’un llibre

Fa mesos que l’editor del meu pròxim llibre em reclama que li proposi un curt resum de l’obra per publicar-lo a la contraportada, al costat de les meves dades biogràfiques bàsiques. No he estat capaç de redactar-lo fins ara, tot esperant que la seva generosa comprensió me n’alliberi i acabi per escriure’l ell mateix. Resumir un llibre propi en quatre ratlles que resultin estimulants al lector potencial és un subgènere literari que se’m resisteix per impúdic, un art al qual acostumen a descollar alguns redactors editorials per damunt de l’autor mateix. Gràcies als textos de contraportada o de solapa escrits per col.laboradors benèvols m’he assabentat en repetides ocasions d’aspectes dels meus llibres que jo no havia discernit prou clarament o que
no se m’hauria acudit de subratllar.

L’últim número del setmanari francès Le Nouvel Observateur dedica quatre substancioses pàgines a analitzar aquest art dels resums de contraportada dels llibres, sota el títol ben trobat de “La rentrée literària vista d’esquena”. Opina que “la contraportada ha d’atraure el lector, és una pàgina de publicitat. Les funcions d’aquest petit text són nombroses i complexes: ha de resumir l’argument i alhora indicar el gènere, enumerar els temes desplegats, resumir el propòsit general i situar-lo en el context del llibre”. 

Fa temps que ho penso. Per això vaig publicar en forma de columna de premsa un elogi dels textos de solapa, arran d'un que va redactar amb tota probabilitat l’editor Jaume Vallcorba per al recull d’articles del seu col.lega Anton M. Espadaler a l’editorial barcelonina Quaderns Crema. Vaig escriure en aquella ocasió: “Jaume Vallcorba em deia en una nota manuscrita l’octubre del 1993: ‘Es fa difícil pensar que, a Espanya, es puguin vendre més reculls d’articles que els d’en Monzó o en [Fernando] Savater’. Ha fet molt bé de canviar d’opinió i publicar els d’Anton M. Espadaler, amb les contraportades que el professor escrivia fa un cert temps al diari Avui. Dóna una segona oportunitat de llegir una prosa periodística brillant, sobre la qual el text de solapa del llibre l’encerta: ‘Dues generacions d’universitaris recorden, amb especial afecte, les classes del professor Espadaler. No solament per la seva capacitat científica i docent, sinó també –i aquí surt a compte rememorar-ho—per la seva fina ironia, capacitat de suggestió i convenciment i amenitat irreductible. El que avui presentem és una selecció d’articles periodístics publicats durant un parell d’anys a la contraportada de l’Avui, en els quals el lector hi trobarà també, precisament, aquelles qualitats, a les quals caldrà afegir les d’agut polemista, mordaç, cordial i bon vivant”. 

Vaig aprofitar l’ocasió per afegir: “M’he permès reproduir el text de solapa perquè és un dels bon articles del llibre. Respecta les normes del subgènere: dir veritats que ho semblin, recalcar-ho amb frases subordinades farcides de comes i conjuncions, superposar adjectius laudatoris i inflar la vela amb poques paraules sense que viri cap el ridícul. No calen pròlegs profunds, justificacions espesses ni piruetes en escorç. Tot just un bon text de solapa, i la columna a pèl” (Avui, 25-7-1996). 

Un bon text de solapa val quasi la meitat d’un llibre i requereix utilitzar l’encenser amb la naturalitat d’una desmesura destra i un punt de cinisme calibrat. Segurament per això em costa tant redactar-los jo mateix.