Habermas: “La reacció freda i abrupta del govern alemany ha estat indigna”.

La posició assolida de principal filòsof alemany viu permet a Jürgen Habermas no concedir entrevistes, però defensar la posició l’obliga a fer algunes excepcions quan l’actualitat resulta imperiosa. La dura postura del govern alemany d’Angela Merkel a l’última negociació (o manca de negociació) amb Grècia ha portat Habermas a deixar-se entrevistar al diari anglès The Guardian i quinze dies després a l’últim número del setmanari francès Le Nouvel Observateur, ni que sigui amb contestes reflexionades a través del correu electrònic. Tan reflexionades que no ofereixen novetats en la seva postura. Qualifica l’actuació d’Angela Merkel enfront de Grècia de “brusca i teutònica”, i afegeix: “La reacció freda i abrupta del govern alemany ha estat indigna”. Al seu llibre del 2012 Zur Verfassung Europas (Sobre la Constitució d’Europa) ja sostenia que l’essència mateixa de la democràcia s’ha vist alterada per la pressió dels mercats, dintre d’un tàcit cop d’Estat tecnocràtic que ha conduït a allò que qualifica de post-democràcia, vista com una fallida de la política. Proposa com alternativa des d’aleshores la democratització de la Unió Europea: “Els Estats no tenen drets, els drets pertanyen als
ciutadans. Al centre de l’escena europea es troben els ciutadans, no els Estats. Però la política, tal com es practica avui, ha degradat els ciutadans al paper d’espectadors”.

Pocs mesos abans l’ex canceller social-demòcrata alemany Helmut Schmidt havia pujat, als 92 anys i en cadira de rodes, a la tribuna del congrés de l’SPD celebrat a Berlín el desembre del 2011, per acusar el govern d’Angela Merkel d’haver trencat l’equilibri ideat pels fundadors de la Unió Europea per tal d’evitar la malaltia crònica del nacionalisme expansionista alemany. “Els alemanys hem de rebutjar l’egoisme nacional”, va clamar Schmidt. Tot seguit va subscriure l’afirmació de Jürgen Habermas: “Per primera vegada des de la fundació de la Unió Europea, la democràcia perilla”. 

A les dues últimes entrevistes, estratègicament concedides, Habermas argumenta la proposta d’ampliar i replantejar el poder coordinat de la Unió Europea. L’Obs escombra cap a casa i li pregunta: “A França molts pensen, com el filòsof Etienne Balibar, que si Alemanya exerceix avui el seu domini sobre Europa és abans que res per respondre a un doble objectiu polític: trencar l’esquerra tot provocant la caiguda de Syriza i obligar França a més disciplina pressupostària i a reformes estructurals”. Jürgen Habermas contesta amb una mena de benedicció papal: “Estic d’acord amb Etienne Balibar”. 

D’altra banda, l’acreditada revista francesa de pensament Esprit dedica el seu número de Juliol/Agost a “Habermas, l’últim filòsof”, amb un ampli sumari d’articles sobre el personatge. Ell mateix escriu sobre la seva infantesa marcada per la dificultat de comunicació deguda a l’articulació verbal derivada del seu llavi leporí. També recorda l’article que va publicar el 1953 per distanciar-se dels conceptes del seu mestre, Martin Heidegger, que li semblaven expressar “l’esperit del feixisme”, i sobre els litigis intel.lectuals mantinguts amb pensadors francesos com Foucault i Derrida, que ara enyora. “Després de la mort també de Bourdieu, em sento sol a París, no sé amb qui compartir un dinar”. 

L’Obs ho requadra, naturalment.