A l’estiu la boira no aïlla prou Gran Bretanya del continent

El dilema psicològic dels britànics que continuen donant la majoria electoral al Partit Conservador és que Gran Bretanya no està sola al món ni és l’única realitat que compta. El problema s’agreuja pel fet de tenir un veí com la República francesa, origen de quasi tots els mals immorals. És ben conegut el titular de la premsa londinenca que expressava amb espontània sinceritat: "Fog in Channel, Continent Cut Off" (Boira al Canal, el continent aïllat). Segons alguns és apòcrif, segons d’altres va ser publicat a The London Times el 22
d’octubre del 1957. La idea de construir i posar en servei un túnel submarí exprés per a trens i vehicles sota el Canal de la Mànega només se li podia acudir al país inventor del TGV i a l’extraviat esperit de la Unió Europea. Amb els transbordadors marítims de Dover, que obligaven a marejar-se durant les hores de travessa del canal, n’hi havia prou i massa.

Quan jo vivia a Brussel.les i volia estalviar-me els transbordadors per anar a Londres, encara viatjava amb un diminut avió d'hèlixs que travessava el canal des d'Ostende i dipositava els viatgers a l’aeròdrom més proper a l'estació ferroviària del primer poblet anglès del litoral, on els vagons d'època dels trens comarcals britànics portaven fins a Victoria Station com en carruatge de cavalls. Cap anglès tradicional tindria l’ocurrència de sentir-se europeu com els del continent. Europa i el món enter són els altres, amb l’excepció relativa dels territoris de l’extint imperi britànic escampats arreu del món. La prova és que l’anglès es parla o es xampurreja a tot el planeta com a llengua franca universal. 

Aquests dies se n’ha tornat a parlar amb agror pels milers d’immigrants d’Afganistan, Sudan, Eritrea, Etiòpia, Pakistan o Síria que s’amaguen en condicions inhumanes als voltants de la boca francesa del túnel, a l’espera de colar-se a bord d’algun camió o algun comboi ferroviari i entrar clandestinament a Anglaterra. L’aglomeració, els controls i els enfrontaments han contribuït a provocar llargues cues de vehicles que han impedit el còmode retorn dels anglesos de les seves vacances. 

Els embussos circulatoris al pròsper comtat de Kent ha fet exclamar de nou: “Caldria construir un mur!”. Les autoritats i la premsa conservadora de Gran Bretanya en donen la culpa a la permissivitat o la ineficàcia de les autoritats franceses. Les estadístiques certifiquen que són escassos els immigrants que aconsegueixen entrar clandestinament a Gran Bretanya a força de jugar-se la vida a l’eurotúnel,  com a la tanca de Melilla, però la percepció és una altra i algunes bones animetes es preocupen de regar meticulosament el jardí electoral de la xenofòbia.