Els monarques es deleixen per un bany de republicanisme a París

Alguns dies els reis d’Espanya es deleixen per un bany de republicanisme protocol·lari al país que va guillotinar els antecessors de la seva família. En justa correspondència, les institucions republicanes franceses sobreactuen amb el desplegament de catifes vermelles per acollir els Borbons espanyols de la democràcia. Felip VI va parlar abans d’ahir al perchoir o tribuna d’oradors de l’Assemblea Nacional francesa, com ja havia fet el seu pare el 1993 i pocs caps d’Estat o de govern més. Ahir Felip VI es va permetre la francesilla de descobrir a l’Ajuntament parisenc una placa que dóna nom a un jardí en honor dels republicans

espanyols de la Nueve, la companyia de la Divisió Leclerc que van arribar primers per alliberar la casa consistorial de la capital francesa dels ocupants alemanys, el 24 d’agost del 1944.

L’actual primer ministre francès, l’alcaldessa de París, el director del Museu del Louvre i el secretari general del principal sindicat CGT, sense anar més lluny, són francesos d’origen espanyol directe. El mes de setembre últim es va escaure el 75 aniversari del dramàtic èxode de mig milió de republicans espanyols (soldats i civils per meitats) a través del Pirineu després la caiguda de Catalunya a mans de l’exèrcit franquista el gener del 1939. Van ser rebuts per les autoritats franceses en condicions deliberadament oprobioses per empènye’ls a tornar, com va fer la majoria. 

L’èxode republicà no va alterar substancialment el nombre d’espanyols a França. Entre els censos francesos del 1936 i el 1946 van passar de 254.000 a 302.000 (es mantenien al mateix al tercer lloc que abans, darrere d’italians i polonesos). 

La pràctica totalitat dels efectius de Divisió Leclerc (146 homes de 160) que va encapçalar el 1944 l’alliberament de París dels ocupants alemanys eren republicans espanyols exiliats a França que van continuar lluitant a la Segona Guerra Mundial, amb l’esperança que la victòria de les potències democràtiques aliades no escombrés tan sols del poder a Hitler i a Mussolini.

La seva esperança es va veure radicalment frustrada, els van enganyar. A canvi els han deixat entrar a la petita llegenda del republicanisme francès i els monarques espanyols ens han dedicat un minut i un somriure.