El monòlit barceloní a Carlos Gardel es troba en un estat lamentable

Aquest 24 de juny s’escau el 80 aniversari de la mort de Carlos Gardel a l’accident d’aviació a Medellín. És ben possible que l’actual núm. 2 de l’equip de l’alcaldessa Ada Colau, Gerardo Pisarello, originari de la ciutat argentina de Tucumán, s’hi criés durant la infantesa sentint com a música de fons a la ràdio i als tocadiscos la veu que “cada dia canta millor”. Podria ser un motiu perquè el nou Ajuntament barceloní decideixi dignificar el petit monument que va dedicar al cantant l’any 1985, amb motiu del cinquantenari de la seva mort, inaugurat per l’alcalde Pasqual Maragall als jardins de la confluència del carrer Buenos Aires amb l’Avinguda de Sarrià. El monòlit es troba en l’estat que mostra la fotografia. El millor monument a Gardel es troba sens dubte a les botigues de discos on es continuen venent les seves gravacions i també a les versions dels joves intèrprets d’avui, seduïts igual que els seus
predecessors per la qualitat d’aquell pioner.

La capacitat de salt generacional demostrada pel tango des de fa un segle li deu una part important al llegat gardelià. La mort prematura va significar la seva entrada a la llegenda. La "beatificació" post-mortem va assentar la creença que "Gardel cada dia canta millor", però el mite no hauria resistit els embats del temps si els cantants que van renovar a continuació el gènere del tango no haguessin admirat l’aportació del cantant fundacional. 

Gardel no va ser només un autor de populars melodies, un crooner o un galán cinematogràfic, també va ser l’iniciador d’una nova manera d’entendre la carrera artística des del llunyà sud del món fins els centres de difusió europeus i nord-americans. El llegat gardelià s’ha basat en l’extraordinària qualitat interpretativa, però també en l’empenta demostrada per seduir públics fins aleshores inexplorats i obrir mercats nous. 

El tango era per naixença un gènere cosmopolita. Fill dels baixos fons portuaris de Buenos Aires i Montevideo, per una capriciosa tombarella de la història va triomfar a París. Això va permetre una primerenca difusió de la moda parisenca canalla del tango al conjunt de l’Europa de la Belle Epoque, inclosa Barcelona, coneguda com a "tercera pàtria de tango". 

Carlos Gardel va ser el primer a entendre la força de les modes musicals. Va triomfar en el curt període de deu anys que duraria la seva carrera internacional, entre el debut europeu com a cantant solista solista de tangos al Teatre Goya barceloní el 10 de novembre del 1925 i la catàstrofe de Medellín. 

Primer va instal.lar la seva base de projecció internacional a Barcelona, on va sojornar en cinc ocasions a partir del 1925. A la capital catalana hi va enregistrar per primer cop discos amb el modern sistema elèctric i va establir-hi múltiples amistats, abans de triomfar en la segona etapa cinematogràfica de París entre 1928 i 1932, i a Nova York durant els tres últims anys de vida. 

Barcelona va ser una de les primeres ciutats on es va erigir un monument a la seva memòria, abans que Buenos Aires, ni que es tracti d’un modest monòlit. El seu estat de conservació clama al cel.