El desig correspost de les sardines fresques, ahir al port de Llançà

Les sardines fresques preparades a la brasa o a la planxa intueixen d’alguna manera, un cop col.locades al plat, en quin grau venen de gust a aquells que es disposen a menjar-les. Incorporen i gratifiquen el desig que hi posem els que les valorem com un dels peixos més exquisits a determinats moments de l’any com l’actual, en particular si ens trobem arran de mar. Ahir vam anar amb amics a visitar el pintor Carles Bros a la seva botiga-taller del port de Llançà, després de capbussar-nos i fer unes braçades a la platja de Gola. Una de les coses que li vam preguntar, entre altres qüestions sobre la seva obra, era on podíem dinar per aquells voltants unes bones sardines. El port de Llançà
és un focus d’acreditats restaurants de peix i volíem conèixer la seva opinió.
Entre les múltiples possibilitats, ens va indicar el petit restaurant Barko del carrer Castellar núm 82. A l’ombra de les taules de la seva recollida terrassa ens van servir, en efecte, dos sumptuosos plats de sardines fresques al punt just de foc.
La sumptuositat derivava sobretot de la senzilla exquisidesa d’aquest peix fresc i del fet que ahir ens venia de gust dinar això arran de mar. La matèria primera és important, l’apetència de cada moment també. Les sardines representen una victòria moral del peix barat més suculent, una pervivència dels grans luxes humils per a qui saben apreciar-los. 

Eren de mida mitjana i semblaven per això concentrar encara més l’essència del que desitjàvem. L’equilibrat punt de malícia de l’all i julivert subratllava la importància que de vegades cobra el toc del revestiment, la intenció, l’elegància dels acabats de les coses ben preparades. 

No sóc l’únic amant devot d’aquest peix que té el defecte de ser barat i per això menystingut per alguns. Les virtuts associades a la modèstia cotitzen menys, queden reservades a la grandesa de les petites coses que no necessiten de modes. No sóc l’únic entusiasta de les sardines i dels restaurants que les ofereixen, després d’haver estat expulsades per pobres de molts restaurants especialitzats en peix, més exactament en peix car.
Si no fossin tan abundants, les pagaríem com el caviar. És un dels peixos més rics en omega tres, proteïnes, ferro, calci, fòsfor, iode i vitamines, així com baix en calories. 

Les sardines fresques són sobretot per a l'estiu. Passen l'hivern procreant a aigües fondes i fredes. A finals de primavera els bancs de peix blau s'aproximen a les aigües tèbies de la costa, on troben més abundància de plàncton per créixer i engreixar-se. A aquesta època de l’any presenten la carnositat més ferma i perfumada. Quan es troben al seu punt, el llom platejat adquireix una corbatura voluptuosa, els dors un to verd-blau de consistència molsuda i els dos ullets una lluïssor de pillets. 

Ara les sardines procuren el gust més accentuat, sobretot menjades a l'aire lliure. Juraria que el sabor d'aquest peix es cohibeix als restaurants cars, perquè la sardina té consciència i orgull de classe. Les d’ahir al port de Llançà van correspondre al desig que hi posàvem amb un encert només aparentment fàcil o espontani.