Aquest article també s'ha publicat a Eldiario.es, secció Catalunya Plural
Quasi tot el que veig que fa, diu o insinua María Dolores de Cospedal, presidenta de la Junta de Castella-la Manxa i secretària general del Partit Popular, em causa una aprensió incommovible i sense tara, excepte la seva iniciativa de reduir de 49 a 33 els diputats de les Corts o assemblea parlamentària d’aquella comunitat autònoma a partir de les pròximes i imminents eleccions del 24 de maig, suprimir el sou fix de ses senyories i passar a retribuir-los per dietes d’assistència. Perquè després diguin que la regeneració democràtica
del PP és pura entelèquia...
Quasi tot el que veig que fa, diu o insinua María Dolores de Cospedal, presidenta de la Junta de Castella-la Manxa i secretària general del Partit Popular, em causa una aprensió incommovible i sense tara, excepte la seva iniciativa de reduir de 49 a 33 els diputats de les Corts o assemblea parlamentària d’aquella comunitat autònoma a partir de les pròximes i imminents eleccions del 24 de maig, suprimir el sou fix de ses senyories i passar a retribuir-los per dietes d’assistència. Perquè després diguin que la regeneració democràtica
del PP és pura entelèquia...
María Dolores de Cospedal va arrabassar a les últimes eleccions del 2011 la majoria del PSOE a Castella-la Manxa per la mínima (25 escons enfront dels 24 obtinguts pels socialistes). Ha utilitzat aquest ajustat avantatge per governar, fins i tot per reformar la cambra d’una comunitat autònoma que en realitat forma part de la regió metropolitana del Gran Madrid.
No tothom veu la seva reforma parlamentària, ja validada pel Tribunal Constitucional, com una mesura d’estalvi. També l’interpreten com una maniobra per enfortir els partits dominants i contrapesar l’aparició de noves forces polítiques mitjançant la proporcionalitat augmentada de vots que requerirà cada escó.
Sigui com sigui, un parlament que decideix reduir els seus efectius no és cosa que es vegi cada dia. L’Assemblea de la Comunitat de Madrid té 129 diputats, el Parlament d’Andalusia 109 (es tracta de la comunitat autònoma més poblada), el Parlament d’Euskadi 75, igual com el de Galícia. El Parlament de Catalunya resulta ser el més folgat de tots els autonòmics, amb 135 diputats, als quals presten servei prop de 200 empleats directes de la cambra, segons la Relació de Llocs de Treball que apareix a la seva web.
No tinc cap dubte sobre les segones i terceres intencions de la reforma parlamentària de María de Dolores de Cospedal, però no deixa de ser una iniciativa decidida. Almenys m’agrada alguna cosa de la seva política. Encara m’agradaria més que li sortís el tret per la culata i que la seva reforma no servís per eternitzar la trajectòria del bipartidisme i les majories absolutes, seriosament amenaçades a les enquestes electorals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada