Reivindicació de l’honradesa de vi de bóta, a granel, de poc preu

La recent alarma comercial –purament comercial-- causada per l’informe de l’Observatori Espanyol del Mercat del Vi sobre els excedents de l’última verema (52,5 milions d’hectolitres) al conjunt d’Espanya posa de relleu un fet consolidat: és el país amb més extensió de vinya plantada (1,1 milions d’hectàrees), el primer productor i exportador mundial de vi barat, a granel, amb escàs marge de benefici, però no per això de mala qualitat. Exporta cada any la meitat de la seva producció (20 dels més de 40 milions d’hectolitres anuals en mitjana) a països europeus que el barregen amb els seus o l’envasen i el revenen amb segell propi més o menys fantasiós. Passa exactament el mateix amb

l’oli d’oliva.

La confusió malintencionada consisteix a associar el vi a granel de baix preu amb mala qualitat, amb manca de renovació tècnica i de punch comercial. Això no sempre és cert. Respon més aviat a la tendència  de produir menys per vendre més car gràcies al prestigi de marca, a la cotització incrementada per la publicitat més que per la qualitat en ella mateixa. 

El to menor de la fibra íntima d'alguns vins ennoblits per la modèstia del preu (la modèstia és una virtut, no una pusil.lanimitat) proporcionen de vegades a l’ànima i al cos una satisfacció voluptuosa. Ho fan amb autoritat natural, amb lògica obstinada, esperit crepitant i la simpatia viva d'una fluència inesgotable. A la seva càrrega emocional hi aleteja una rima de fons. Tenen l’empatia, la capacitat de connectar amb el perfum i la innocència de la vida al natural, a la qual li eleven el to i l’estil amb la destresa dels petits gestos, amb els elements avivats i concisos que porta l’aire i la terra. 

En la seva senzillesa argumental els vins modestos estan dotats de vegades amb una grandesa resolutiva i un admirable domini de la suggestió a través dels fets reals que només alguns consideren vulgars. Saben calcular les pròpies forces de manera aproximadament correcta, amb el grau d’incertesa, de risc, complexitat i conflicte inherent a la realitat, i precisament per això són capaços de replantejar-se. En canvi altres vins posats al pedestal per la pirotècnia comercial recorren a un decorativisme complicadíssim, un misteri vague i oblic, una contextura emfàtica i una clau psicològica fumosa, amb irrefrenable tendència a semblar inaccessibles a la comprensió general i marcar-se com a finalitat el talonari dels poderosos o la bellesa antiquària del museu. 

La sobreproducció espanyola de vi en comparació amb el consum intern en disminució (des de l'any 2000 el consum de vi al conjunt d'Espanya ha caigut de 34,9 a 19,9 litres per capita anuals, igual com a molts altres països europeus) implica un efecte beneficiós per al ciutadà. És el país on es poden trobar magnífics vins de qualitat per sota dels 8€ l’ampolla, cosa que a la resta d’Europa resulta més difícil. Els descreguts pretenen que els miracles i les meigas no existeixen, però “haberlas, haylas, y hay que saber besarlas”. 

El desprestigi injust del vi a granel, la desviació cap a l’exportació per a barreges i manipulacions ha significat la desaparició del bon vi de bóta, comprat a les bodegues per litres pel consumidor local. Anys enrere el vi de bóta de les bodegues de barri era d’una honestedat manifesta sense necessitat d’etiquetes vistoses, sustentat únicament per una denominació de procedència. Després va aparèixer el màrqueting, amb el resultat positiu de la renovació dels processos de vinificació i el negatiu de la sofisticació esnob a costa dels preus enfilats al pal de la cucanya especulativa. La qualificació de vi de taula va passar a ser com un estigma. Per a mi són una part integrant de la meva formació sentimental i encara inciten la meva il.lusió, el trànsit vital entre la realitat i els somnis, en doble direcció. 

El vi és un dels conreus més antics de la humanitat i el seu consum ha conegut una estabilitat de llargs segles, fins que això ha començat a canviar. La mitjana espanyola de consum per habitant ha passat de 70 a 26 litres durant les últimes tres dècades i només el 33 % correspon a denominacions d‘origen. 

Els vins a granel no són les llàgrimes negres de la vinya. S’han vist condemnats pels negociants a una mala imatge injustificada, massa apartada de la companyia dels justos i inclinada a les bombolles especulatives. Alguns vins de preu astronòmic són indubtablement boníssims, alguns vins barats són arriscadament bons. 

El vi a granel només indica una forma de transport, no un barem de qualitat. Sense l’esforç d’entendre mínimament el per què de les coses no hi ha llibertat d’elegir. La incomprensió és una forma de complicitat. Renunciar a les ganes de sorprendre’s és la mort en vida. Reivindicar la qualitat, la honradesa i la imatge del vi barat és una forma de continuar sent un país de bon vi a preus democràtics.