L'ombra de la diada radiant de la rosa i el llibre de Sant Jordi

A un país petit de 7 milions d’habitants, aquesta diada de Sant Jordi es vendran per tradició ciutadana 6 milions de roses (el 80% roges) entre tres i cinc euros, segons les estimacions dels floricultors majoristes, als quals el govern del PP acaba de rebaixar l’IVA del 21% al 5%, contràriament als llibres. El 5% de les roses de Sant Jordi són de producció local. La resta prové per via aèria de Colòmbia i Equador (45%), Holanda (30%), València i el sud d’Espanya (10%) i països africans com Kènia i Etiòpia (5%). El domini majoritari de les grans plantacions industrialitzades de roses d’exportació a Colòmbia i Equador, amb horticultura intensiva potenciada per plaguicides i fertilitzants sintètics, ha plantejat problemes de contaminació i sobreexplotació
de les reserves d’aigua, sense parlar del grau de retribució de la mà d’obra local i la manca de controls sobre el comerç just.

Aquestes dades no enterboliran la gran festa cívica primaveral de la rosa i del llibre a Catalunya, malgrat que hi incideixen per darrere del somriure feliç de la diada. Pel que fa al llibre, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, a la qual pertanyo com a soci de número, estableix al seu últim estudi que només un 9,7% dels afiliats poden viure d’escriure (sumant drets d’autor, articles de premsa, conferències, guions, traduccions, col.laboracions). La immensa majoria s’ha de guanyar la vida a través d’altres professions, sense deixar d’escriure. 

La literatura està formada en la seva fase productiva per escriptors, editors, distribuïdors i llibreters. De tots aquests professionals només els escriptors treballen per amor a l’art, a pèrdua, posant-hi de la pròpia butxaca. Els escriptors acostumen a rebre del 7% al 10% de la venda dels seus llibres. 

La literatura i la cultura en general són un factor essencial de creixement i llibertat a qualsevol país. La literatura en català s’enorgulleix tot sovint de la seva vitalitat, però aquesta vitalitat es basa en el greuge econòmic dels escriptors que opten per aquesta llengua. 

Fins i tot l’editor més poderós, José Manuel Lara, declarava el dia de Sant Jordi del 2013 les seves bones intencions: “Faria que els editors no discriminessin els autors en relació amb els fabricants de paper. Perquè paguen tot el paper que utilitzen per imprimir, però els autors cobren per trossets segons van venent els llibres, no cobren pels exemplars que l’editor ha imprès. No hauríem de perdre més el temps fent ridícules liquidacions anuals”. 

Doncs no perdem més el temps. Visca malgrat tot la diada cívica de la rosa i el llibre de Sant Jordi!