La imprecació “Que es fotin!”, referida als aturats als quals el president del govern Mariano Rajoy acabava d’anunciar a la tribuna del Congrés de Diputats la retallada del subsidi, proferida des de la bancada del Partit Popular el juliol del 2012 per la diputada valenciana Andrea Fabra (filla de l’empresari i president popular de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, condemnat per delictes fiscals i ingressat a la presó des de desembre del 2014), s’ha quedat terriblement curta enfront d’uns altres aturats sobrevinguts en condicions
encara pitjors. Són els africans que malden per accedir il.legalment a Europa i que hi deixen la pell en massa, per la perversitat dels traficants de persones, la inacció de les autoritats davant dels costos de l’allau en vides humanes i l’escassa sensibilització ciutadana a propòsit d’un drama col.lectiu que sembla llunyà malgrat produir-se al llindar de casa.
encara pitjors. Són els africans que malden per accedir il.legalment a Europa i que hi deixen la pell en massa, per la perversitat dels traficants de persones, la inacció de les autoritats davant dels costos de l’allau en vides humanes i l’escassa sensibilització ciutadana a propòsit d’un drama col.lectiu que sembla llunyà malgrat produir-se al llindar de casa.
Les últimes notícies són esfereïdores en xifres de víctimes, però perfectament i passivament previstes. Totes les institucions nacionals i internacionals han reduït els mitjans materials de prevenció o d‘acollida de l’allau, en una falsa declaració d’impotència davant la seva magnitud. En realitat encobreix l’absència de voluntat política d’enfrontar-lo eficaçment, amb el convenciment que els horrorosos costos humans afecten molt poc l’electorat del qual depenen les institucions responsables.
Aquests nous mendicants, col.locats en una situació límit per la política internacional que permet o atia els enfrontaments bèl.lics a l’Àfrica i el Pròxim Orient, han de passar a formar part urgent de l’agenda de problemes a resoldre dels nostres governants i, sobretot, de les nostres reivindicacions ciutadanes. La flamant agència de fronteres Frontex, de la Unió Europea, estima que l’any passat van entrar a Europa 270.000 persones per vies il.legals i van morir-hi o desaparèixer 3.400. L’organització Internacional per a les Migracions, de les Nacions Unides, eleva la xifra de morts i desapareguts a 4.868. El balanç del 2015 s’anuncia molt més brutal, mentre els serveis secrets de diversos països europeus tiren llenya al foc de la por social i insinuen que entre 10 i 20 milions d’africans es troben a l’espera de travessar el Mediterrani.
A la civilitzada Europa dels valors morals i democràtics, a cadascun dels europeus que mengem calent cada dia, ens hauria de caure la cara de vergonya davant l’apocalipsi inhumana que té lloc últimament al nostre litoral, la condemna a mort en massa del nou lumpenproletariat. Potser amb més discreció i mala consciència que la diputada popular Andrea Fabra, tots estem dient per activa o per passiva: Que es morin!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada