Sota l’estàtua de Puixkin, a la plaça de les Arts de Sant Petersburg

A la plaça de les Arts de Sant Petersburg, presidida per l'estàtua en bronze de l'escriptor Alexander Puixkin, davant l'actual Museu Rus, em va semblar observar que les joves mares russes empenyen els cotxets dels nadons com un trofeu, sobretot quan el cel abandona el filtre d'òpal fumat i apareix un raig de sol, fora dels moments de grans nevades. Aleshores les mares dels cotxets coincideixen als quatre bancs col.locats sota l’estàtua de Puixkin amb els estudiants enamorats i alguns passejants desvagats com jo. Aquesta pau urbana no és freqüent a una gran ciutat marcada per tragèdies i redreçaments. L'atmosfera encalmada de la plaça de les Arts petersburgesa potser és l'últim llegat del venerat escriptor Puixkin, pare de la literatura russa moderna i romàntic heroi nacional. Són títols merescuts, com es pot apreciar llegint a l'ombra amable de l'estàtua qualsevol assequible traducció de les seves Narracions completes. Tant Puixkin com Dostoievski eren nascuts a Moscou, però van viure a Sant Petersburg i hi van escriure les seves obres cabdals. També una part d'Anna Karènina de Tolstoi transcorre aquí, igual que algunes narracions de Gógol (La Perspectiva Nevski), als mateixos barris on van
residir Anna Akhmatova, Maiakosvi i Nabokov.

Quan Vladimir Putin va arribar de primer tinent d'alcalde de San Petersburg a president de Rússia, va aprofitar el tricentenari de la fundació de la seva ciutat natal l’any 2003 per abocar-hi unes inversions de rehabilitació urbana llargament esperades, urgents i bàsiques. Els diners van posar al dia les grisors soviètiques i la corrosió del pas del temps, un cop abandonat el nom de Leningrad i recuperada la santedat històrica. Es va celebrar una concorreguda edició especial de les Nits Blanques del mes de juny, quan el sol no es pon del tot i el fenomen de lívida claror nocturna equival a festa multitudinària al carrer. 

La formiguejant avinguda que porta el nom de Perspectiva Nevski el porta amb total propietat. El seu efecte òptic desemboca en l'elegància aèria de l'Agulla Daurada, l'emblema fulgent d'aquesta ciutat portuària, la filiforme cúpula de l'Almirallat revestida amb pans de làmines d'or. El jovial reflex de la fletxa pugna la majoria de dies contra un cel de plafó baix, endormiscat, circumspecte. M’hi vaig entretenir a contemplar, a uns altres bancs de seure, el diàmetre espectacular de les gorres de plat dels oficials que surten de l’edifici de l’Almirallat. 

Com quasi tots els altres edificis històrics de la ciutat, aquest també s'aboca a la grandiositat del riu Neva, al delta del qual el tsar Pere el Gran va decidir construir de zero la seva capital oberta al mar, a les innovacions, al món exterior. El pont de la Strelska facilita una panoràmica inesborrable sobre el resultat d'aquell esforç megalòman i sobre el Palau d'Hivern, amb la llarguíssima façana versallesca estucada en color blau turquesa per la moda barroca. 

El museu de l'Hermitage sempre ha ocupat una part del Palau d'Hivern, l'edifici que van assaltar els soviets en armes per enderrocar el govern burgès i obrir la nova era. Avui l'Hermitage s'ofereix en franquícia i ha obert una sucursal a Amsterdam, que possiblement no serà l'última. 

Una de les col.leccions més famoses del món pot vantar-se de presentar la bagatel.la de 40 Picassos i 30 Matisses, entre d'altres obres mestres. Els finestrals del museu projecten la mirada cap a la majestat barroca de la Plaça del Palau (popularitzada pel film Goldeneye, de James Bond), una esplanada generalment nua, per la desproporció entre la seva magnitud i els punts infinitesimals dels transeünts, excepte el dies de grans desfilades oficials. 

Els actuals homes de negocis es veuen actuar als salons del llegendari Hotel Europa, acabat de restaurar amb luxe, si no es prefereix desviar la mirada des dels seus balcons cap a l'adjacent plaça de les Arts, aquell petit oasi de pau urbana, presidit per l'estàtua de Puixkin, on les joves mares empenyen els cotxes dels nadons com un trofeu.