El somni sense final de la col.lecció d’obres completes de la Pléiade

Són el somni de lectors, autors i editors. Tenen tot l’aspecte de missal i recorren sempre al paper bíblia (ara semibíblia, de 36 grams), en un format auster i alhora elegant, gairebé de butxaca. El 50% del cost de cada exemplar es destina a l’enquadernació. N’hi diuen el “livre de poche” dels rics. Els volums de la col.lecció Bibliothèque de la Pléiade, que publica des del 1931 l’editorial Gallimard, són la col.lecció literària d’obres completes (en francès) més prestigiosa del món, el patró or de la qualitat, el panteó dels grans escriptors i la garantia de la seva immortalitat, el monument imperial
de les obres mestres universals. Els contestataris i els irreverents l’han anomenada tot sovint “La Pléiade respectueuse”, per analogia amb el títol de l’obra de teatre de Jean-Paul Sartre estrenada el 1946 “La P… respecteuse”, que ara ja es coneix amb totes les lletres.

Els seguidors de col.lecció troben que aquests volums tenen un tacte quasi sensual, cutani, una bellesa de l’objecte que preludia el plaer de la lectura, sempre en edicions revisades amb rigor crític i anotades per especialistes amb desplegament analític. La Pléiade continua generant novetats i cadascuna de les seves iniciatives acostuma a ser notícia, encara avui. 

El número 1 va correspondre l’any 1931 a Charles Baudelaire, el segon a la prosa d’Edgar Allan Poe traduïda per Baudelaire. Els volums curosament relligats i molt manejables no acostumen a baixar de les 1.500 pàgines, amb un preu variable al voltant dels 80 € actualment. Només se’n publiquen vuit o deu títols per any. El rècord de vendes l’ostenta Antoine de Saint-Exupery (340.000 exemplars), seguit pel primer volum de Marcel Proust (250.000) i per Albert Camus (218.000). 

Als Estats Units ha estat imitada des del 1982 per la col.lecció Library of America, a Itàlia per I Meridiani de la casa Mondadori, a Espanya d’alguna manera per Galaxia Gutemberg/Círculo de Lectores, a Catalunya per incomptables col.leccions d’obres completes tot sovint estroncades. 

Un dels pocs autors publicats a la Pléiade quan encara vivia va ser Jorge Luis Borges, el qual va exclamar amb un punt de malícia: “Això és més important que el Nobel, oi?”. Josep Pla va convèncer l’editor de Destino Josep Vergés perquè les seves oceàniques obres completes s’assemblessin com més millor a la Pléiade, tot i que la ressemblança relativa es va aturar a l’aspecte formal, sense la qualitat de la revisió crítica. 

La col.lecció que Pla posava com a model a seguir no té cap autor amb més de dotze volums d’obra completa. Només Voltaire arriba a catorze si s’hi sumen els de correspondència (23.000 pàgines en total), seguit per Balzac amb dotze volums i 21.000 pàgines, i Víctor Hugo amb nou volums i 14.000 pàgines. La irregular obra completa de Josep Pla a Destino suma 47 volums i 30.000 pàgines…