Fa ben pocs mesos resultava poc imaginable que una força d’esquerra alternativa arribés per àmplia majoria electoral al govern d’un país europeu. S’acaba de produir precisament a Grècia, que no és un país tan perifèric, tan petit ni tan oriental com alguns voldrien pensar. El resultat electoral grec no és exclusivament grec, ni de bon tros. Aquest país va ser escollit a partir del 2008, arran de la crisi financera internacional, com a banc d’experimentació suposadament més fàcil per aplicar-hi la brutal, injusta i contraproduent política
d’austeritat i retallades, l’única fórmula que s’ha acudit fins ara al sistema politico-econòmic consolidat per gestionar la crisi de la desigualtat: atur massiu, desmantellament dels drets laborals, retallada dels serveis públics, escàndols de corrupció.
El tir ha sortit exactament per la culata. Grècia ha estat el primer país de la Unió Europea a demostrar que una altra proposta política és possible i que l'alternativa útil es troba a les urnes. En aquest sentit, representa un pas històric a les democràcies europees, a l’altura de la marxa enrere democràtica, la humiliació i l’angoixa desencadenades a partir de la gestió desigual de la crisi financera i la retallada viscuda dels drets socials. El vot de la por no ha funcionat, la capacitat de reaccionar sí.
Els conservadors grecs s’han vist superats en vots, els socialistes han desaparegut pràcticament del mapa, l’extrema dreta neofeixista es situa lluny dels percentatges de les forces guanyadores. L’anomenada política d’austeritat, imposada de manera discriminatòria durant els últims anys, ja havia demostrat que no dóna resultats. Ara també ho ha demostrat a les urnes gregues.
Amb la clara victòria de la coalició Syriza, la democràcia torna a brillar al país que la va inventar durant l’Antiguitat. La memòria política grega és molt llarga, a més d’imperfecta com a qualsevol altre país. A partir d’ara allò que els poders consolidats no han pogut ofegar a les urnes gregues intentaran asfixiar-ho a la política del govern elegit. Per donar exemple, un cop més. Els exemples, però, poden ser de doble direcció.
Grècia, com a l’Antiguitat, ha tornat a obrir un camí, un nou cicle polític d’ampli potencial. La vella democràcia encara és reciclable a les urnes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada