Vaig anar a la presentació del llibre Picadura de Barcelona, d’Adrià Pujol Cruells, a la Casa del Llibre del Passeig de Gràcia barceloní. Vaig saludar l’autor, el presentador i l’editor. Vaig comprar el llibre (era el Black Friday i a la caixa em van fer un 5% de descompte). L’acabo de llegir fins el final, amb entusiasme poc freqüent. És un inqualificable llibre boníssim, d’un talent narratiu que vessa per les costures i una audàcia literària desconcertant. Com que és un gran llibre sobre Barcelona, l’han editat a la Bisbal d’Empordà les Edicions Sidillà, com a repicó de l’anterior Escafarlata d’Empordà del mateix autor. No exerceixo de crític literari en el sentit reglamentari, només de periodista lligat a la descripció dels fets. Admeto que sóc veí de
l’autor, però ja se sap que la relació entre els veïns acostuma a ser més protocol.lària que res.
l’autor, però ja se sap que la relació entre els veïns acostuma a ser més protocol.lària que res.
Com de costum, l’he llegit simultàniament amb quatre o cinc llibres més de la pila pendent i dels gustos compensatoris que hi intercalo. Només l’addició incontenible a les pàgines d’aquesta última obra d’Adrià Pujol Cruells m’ha permès lubricar la lectura depriment (i apassionant) del dietari inèdit de Josep Pla La vida lenta, acabat de publicar a cura de Xavier Pla; de les també inèdites Memòries descordades (i alliçonadores) de Carles Fages de Climent, editades a cura de Narcís Garolera; de l’enlluernadora (massa i tot) lliçó de periodisme narratiu contemporani de l’argentina Leila Guerriero a la seva recopilació de grans articles Zona de obras; i la relectura del clàssic de torn que era aquest dies a la meva tauleta de nit l’esperit esmolat de Bernard Frank i el seu Un siècle debordé.
De tot aquest lletrabarreig en paral.lel, la Picadura de Barcelona d’Adrià Pujol i Cruells és la lectura que m’ha sorprès amb una força més estimulant i inesperada, sens dubte en estat brut i per això mateix més carregada de cops amagats, de camins que m’han excitat la curiositat i el desig d’explorar-los, encara que sigui sense la comoditat del ja establert o precisament per això.
Aquell exemplar comprat amb el 5% de descompte el Black Friday de la presentació es troba ara carregat de pàgines amb les puntes doblegades, notes als marges, subratllats, recordatoris per tornar a recórrer els camins nous que proposa. Fa temps que hem perdut la innocència a propòsit de la brometa sobre la gran novel.la moderna pendent de Barcelona. Llàstima, ara que justament acaba de publicar-se.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada