Espanya havia estat el primer país europeu productor i exportador de llimones, però la industrialització de l’agricultura i la recerca del “valor afegit” amb productes més cars ha portat a disminuir radicalment el conreu dels llimoners i l’ha arraconat a Turquia, al Marroc, a l’Argentina, on el jornal dels treballadors agrícoles encara és més baix. El llimoner s’ha convertit en un record, com a molt en un arbre individual per decorar algun vell jardí domèstic. El paisatge mediterrani d’aquí acusa l’absència de l’esclat de llum exaltada dels llimoners, el color del sol del seu fruit, el perfum dolç de la seva flor, el pic de lucidesa de la seva gota d’àcid viu
col.locada sobre la melassa general dominant, la xarolada fulla perenne i brillant que feia refulgir la claror solar quasi com l'expressió d'un sentiment, una qualitat sensorial del paisatge, una estabilitat afectiva que sabia distingir entre l'essencial i el prescindible amb elegància quasi lírica.
col.locada sobre la melassa general dominant, la xarolada fulla perenne i brillant que feia refulgir la claror solar quasi com l'expressió d'un sentiment, una qualitat sensorial del paisatge, una estabilitat afectiva que sabia distingir entre l'essencial i el prescindible amb elegància quasi lírica.
Al Baix Ebre i al Montsià van quadriplicar deu anys enrere la superfície dedicada als cítrics, però la globalització dels mercats, l’augment de costos de producció i de transport i la pressió de les grans empreses de distribució sobre els preus fan que avui la meitat de la collita es faci malbé a l’arbre o a terra. Els compradors a l’engròs paguen als agricultors un terç del que costa conrear les llimones, de manera que moltes vegades ni les cullen de l’arbre o supliquen al cel una bona gelada per cobrar l’assegurança.
El viver més important de llavors de cítrics d’Europa es troba al municipi català d’Eus (el poble més assolellat de França, al Conflent), regentat des de fa vint anys per Michel i Bénédicte Bachès, autèntics artistes dels encreuaments i proveïdors altament especialitzats. Tot i així, de camps de llimoners, meditatius i sobris, en queden ben pocs.
No som país de limoncello i la pela de llimona que fa el caràcter de la crema de Sant Josep prové avui d’altres latituds. Recents investigacions judicials han relacionat l’extresorer i exdiputat del PP Luis Bárcenas amb la propietat de la megafinca argentina La Moraleja, a la província de Salta, d’una extensió de 30.000 hectàrees (tres vegades la superfície de Barcelona), convertida en rendible gegant mundial d’exportació de cítrics.
Segons l’últim Índex de Preus en Origen i Destinació (IPOD), que elaboren la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors (COAG) i la Unió de Consumidors, els cítrics són els productes de temporada amb més diferència de preu entre el que cobra el productor i el que paga el consumidor. En el cas de les llimones, el diferencial origen/destinació és en aquest moment del 875%, entre els 0’35 € per quilo pagats al productor i el preu final als mercats de consum. En definitiva, ens quedem sense llimoners i potser sense ànima.
Estic convençut que els llimoners, degudament cultivats, ens feien més bones persones.També ho estic de la necessitat d'alguns plaers vells i pretesament primaris, als quals em fa pensar el tacte, l'aroma i el destí de les llimones.
Estic convençut que els llimoners, degudament cultivats, ens feien més bones persones.També ho estic de la necessitat d'alguns plaers vells i pretesament primaris, als quals em fa pensar el tacte, l'aroma i el destí de les llimones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada