A Barcelona li volen tornar a escamotejar el mar, el seu parc urbà

Quasi cada dia camino pel Passeig Joan de Borbó de la Barceloneta --el dels restaurants en rengle-- i se’m regira l’estomac quan veig que a  l’àmplia i arbrada avinguda de l’altre cantó del carrer han privatitzat l’espai públic, han barrant físicament l’accés al moll per destinar-lo una marina de luxe reservada a grans iots, en ple centre de la ciutat, amb l’aprovació i l’impuls de l’actual Ajuntament. El 80% de les obres de l’anomenada Marina Port Vell, dissenyades per la promotora privada britànica Salamanca Group, ja estan enllestides i preveuen acabar-les l’abril vinent. Segons el seu conseller delegat, Martin Bellamy, començaran a
recuperar en cinc anys la inversió de 79 milions d’euros [El País, 21-11-2014].
El president de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, ha anunciat l’obertura d’una investigació sobre la procedència dels diners de la inversió i s’ha mostrat “segur al 100%” que es tracta d’una operació de blanqueig de diners procedents de Rússia a través de societats pantalla instal.lades a paradisos fiscals. El grup promotor ha entaulat accions legals contra aquesta afirmació, mentre continua les obres.

Sobre aquesta nova i exclusiva –excloent-- Marina Port Vell, l’arquitecte Oriol Bohigas opina: “Es pot fer negoci, però amb un mínim de consciència col.lectiva. No s’ha discutit el projecte, s’ha segrestat el debat d’un espai que va costar temps recuperar. El resultat és que estan tapant el mar. És el que tenen els governs de dretes, que no els importa gaire l’ús de l’espai públic per tal d’afavorir els negocis” [El País, 12-6-2014]. 

Els molt joves, els visitants i els indiferents deuen pensar que a Barcelona sempre hi ha hagut mar. No és així. Quan jo m’hi vaig criar, l’únic mar que hi havia era el limitat i oliós cop d’ull portuari al capdavall de l’estàtua de Colon, l’escullera nua dels enamorats i els establiments de banys de la Barceloneta, als quals quasi sempre era impossible banyar-se al mar per visibles raons higièniques. 

L’obertura a l’ús públic de la nova línia del mar de Barcelona va ser una conquesta olímpica. El nou i espectacular front marítim urbà va incloure, naturalment, els diferents passeigs al llarg de les platges i de les instal.lacions portuàries més cèntriques (com la del Passeig Joan de Borbó), convertits en autèntics bulevards del districte marítim d’una ciutat amb mar recuperat. 

El centre comercial Maremàgnum i el World Trade Center ja va ser una primera concessió al Port Vell. La construcció el 2009 del descomunal gratacels “icònic” de l’Hotel Vela encara va resultar més estentòria, tot saltant-se la Llei de Costes pel fet de trobar-se en terreny d’una administració dubtosament autònoma com és l’Autoritat Portuària. No es va parlar mai més del ferry plantejat l’any 2008 per l’últim ajuntament socialista perquè fes de transport públic al llarg de la façana marítima (amb integració tarifària a la resta del transport públic de la ciutat). 

El popular barri de la Barceloneta s'ha convertit en territori cobejat per la piconadora del negoci turístic i immobiliari. Els habitants han protagonitzat reiterades protestes i a molts balcons hi penja la bandera del barri, pràcticament desconeguda fins ara, com a reivindicació d’una identitat violentada fins a un punt d’escàndol. 

La idea de prendre contacte amb la natura s’associa més sovint a la muntanya, als prats, als boscos... El mar també és natura i a la ciutat també s’hi ha de poder passejar! Els passeigs marítims no són atributs decoratius ni caminar és un simple passatemps.
A Barcelona-ciutat hi ha 4,5 km lineals de platja urbana oberta a l’ús públic, de la de Sant Sebastià fins el Fòrum. A la Barcelona metropolitana són 32 km, de Montgat a Castelldefels (42 km si comptem els ports). Les platges barcelonines són els parcs d’una ciutat que en té ben pocs i els passeigs marítims els nostres bulevards arran de mar, recuperats fa ben poc i escamotejats ara al cèntric Passeig Joan de Borbó, amb l’aprovació i l’impuls de l’actual Ajuntament.