La mala memòria del PSOE i el 40è aniversari del congrés de Suresnes

La història l’acostumen a escriure els vencedors, almenys en primera instància, tal com es torna a comprovar aquests dies amb la commemoració del 40è aniversari de l‘històric congrés de Suresnes (París) del PSOE, el qual va significar la presa de poder interna dels joves sevillans del “clan de la tortilla” i la marginació del dirigent valencià Rodolfo Llopis, que era el secretari general a l’exili des del 1950. La set de renovació i de poder de Felipe González i el seu equip no va ser tendra amb el predecessor, presentat com un home d’una altra època, per no dir un reaccionari socialdemòcrata. A Rodolfo Llopis no li va quedar
més remei que escindir-se i fundar un efímer PSOE-històric, amb el qual la història no va tenir tampoc cap consideració.

Menys de deu anys després del congrés de Suresnes, Felipe González arribava a la presidència del govern espanyol, i s’hi va mantenir fins el 1996. L’espectre de Rodolfo Llopis s’havia desdibuixat del tot, fins que el novembre del 1992 la cimera semestral franco-espanyola es va celebrar a Tolosa del Llenguadoc, encapçalada pel president Mitterrand i Felipe González. A una gran ciutat del sud francès tan vinculada a l’exili republicà espanyol, González no podia deixar de fer algun gest envers la sacrificada generació anterior, inclòs Llopis, que va residir durant dècades a la veïna Albí, on va ser enterrat. 

Arran del seu desplaçament a aquella cimera, Felipe González va rebre dos fills de Rodolfo Llopis, Rodolfo i Ana, a la prefectura d’Albí. S’hi va produir un curt diàleg, carregat de reticència mútua, que els mitjans de comunicació van aconseguir escoltar. El fill li va etzibar: “Reconeixerà vostè que el meu pare tenia raó en moltes coses i que vostès han acceptat una part important dels seus plantejaments sobre el Mercat Comú, l’OTAN i la socialdemocràcia”. Felipe González era gat vell des de molt jove, i li va contestar: “El seu pare tenia raó en moltes coses i no m’importa reconèixer-ho, però val més rectificar a temps que no fer-ho mai”. 

És molt probable que a la commemoració aquests dies del 40è aniversari del congrés de Suresnes no es parli gaire de Rodolfo Llopis. També és cert que aquell congrés el PSOE defensava l’autodeterminació dels pobles d’Espanya i una república federal.