Les incessants accions judicials al voltant dels casos de corrupció revelen que l’estructura institucional espanyola i catalana es troba severament corcada i requereix obres de reforma, però seria il.lús confiar-les exclusivament als tribunals de justícia. La “pena del telediari”, les contínues revelacions d’actualitat sobre aquestes accions judicials no poden suplir per elles soles unes obres de reforma institucional que s’han de fer entre tots els ciutadans a través de les urnes. A més a més, el rosari d’imputacions es produeix en un clima
de crisi econòmica, que uns pateixen molt més que d’altres, sense que la classe política –imputada o no— ofereixi les solucions que haurien de formar part de la seva tasca.
de crisi econòmica, que uns pateixen molt més que d’altres, sense que la classe política –imputada o no— ofereixi les solucions que haurien de formar part de la seva tasca.
L’administració de justícia troba indicis de delicte per processar un imputat i el jutge determina al cap d’un temps si és culpable o innocent. Els viaranys de la justícia poden ser implacables, però tot sovint lents i de resultat imprevisible. Delegar a l’administració de justícia la feina de sanejament de la vida pública que pertoca als ciutadans a través del seu vot seria una il.lusió necessàriament incompleta i frustrada.
L’onada del moviment de jutges italians Mans Netes va provocar a aquell país entre l’any 1992 i el 2000 una insòlita quantitat de processos contra polítics corruptes. Els judicis van desembocar a la desaparició de tots els grans partits, sotmesos a un canvi cosmètic de sigles. L’esforçada neteja judicial no va servir de res durador.
La moralització de la vida pública continua sent el canvi pendent sense el qual tota la resta es converteix en fum. Aquest canvi no el poden conduir només els jutges, sinó la postura activa de la majoria social expressada sobretot a les urnes.
La moralització de la vida pública continua sent el canvi pendent sense el qual tota la resta es converteix en fum. Aquest canvi no el poden conduir només els jutges, sinó la postura activa de la majoria social expressada sobretot a les urnes.
La “pena del telediari”, per més reiterada i escandalosa que pugui ser, no resol res per ella sola. Els tribunals i el dret penal, per ells sols, tampoc. Les reformes institucionals només es duen a terme a través de la mobilització social i els resultats electorals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada