Casament al palau Moxó barceloní, amb una zamba del Chivo Valladares

Ahir vaig assistir al casament dels meus amics Horacio Gaggioli i Isabel López Torres, organitzat a la cèntrica casa-palau Moxó de la plaça Sant Just de Barcelona (Barri Gòtic), a la qual no hi havia entrat mai. Començada a construir el 1770, es tracta d’una de les poques cases-palau barroques barcelonines que conserva el mobiliari i l’interiorisme originals, fastuosos. Encara és la residència barcelonina dels marquesos de Sant Mori, títol nobiliari creat el 1893 per la reina regent Maria Cristina d’Àustria, mare d’Alfons XIII, a favor de la terratinent de la baronia de Sant Mori (Alt Empordà), Maria Mercè de Sentmenat. El títol i les propietats van passar al fill Francesc de Moxó, casat amb Francesca Güell i López, filla dels comtes de Güell. El següent
marquès de Sant Mori, nét de la primera marquesa, es va enriquir amb la venda dels terrenys de la baronia per a la construcció de la marina residencial Empuriabrava. El besnét i actual marquès de Sant Mori, propietari de la casa i del castell empordanès de Sant Mori, posa a lloguer aquestes dependències per a celebracions com la d’ahir. 

L’interior de la casa-palau barroca és sens dubte espaterrant, massa i tot per al meu gust, però m’hi vaig sentir molt feliç per l’oportunitat de compartir la celebració amb tants amics. Mentre una part de la concurrència ballava a la planta baixa, alguns altres vam muntar al pati interior o llotgeta del palau una curta “guitarreada” (Horacio Gaggioli és argentí), durant la qual el germà del nuvi, Jorge Gaggioli, va oferir una fabulosa interpretació de la zamba “Bajo un sauce solo”, lletra de Manuel José Castilla i música de Rolando “Chivo” Valladares, acompanyat a les altres guitarres pel mateix Horacio Gaggioli, Juan Carlos López i Luis Rajmil: “No sé porqué desando viejos caminos, sabiendo que son otros nuestros destinos”...

Del casament em va agradar tot, però molt en especial aquesta zamba i la suma d’afectes que significava.