La trompeteria de les inauguracions oficials es desfermarà aquest mes de setembre quan inaugurin d’una vegada, si no s’ajorna un cop més, el flamant hospital transfronterer de la Cerdanya, una experiència pionera arreu d’Europa que porta tres anys tancada per manca de pressupost dels acabats, al mateix moment que el departament de Sanitat de la Generalitat tanca ambulatoris i redueix llits dels hospitals. La meitat de la Cerdanya pertany a França des del Tractat dels Pirineus del 1659. Un altre tractat més intel.ligent va ser
signat el 26 d’abril del 2010 pel govern tripartit de la Generalitat de Catalunya i el govern de París per a la construcció conjunta del primer hospital transfronterer d’Europa als afores Puigcerdà, amb un pressupost compartit de 39 milions d’euros, dels quals la Unió Europea en va aportar 19 milions.
signat el 26 d’abril del 2010 pel govern tripartit de la Generalitat de Catalunya i el govern de París per a la construcció conjunta del primer hospital transfronterer d’Europa als afores Puigcerdà, amb un pressupost compartit de 39 milions d’euros, dels quals la Unió Europea en va aportar 19 milions.
Comptarà amb 200 metges i personal auxiliar dels dos països per atendre 35.000 habitants de les dues bandes de la Cerdanya, que al pic de la temporada de l’esquí i les terceres residències poden arribar a 150.000. La Generalitat es va mostrar orgullosíssima de poder signar l’acord directament amb un govern estatal veí, gràcies al patrocini de la Unió Europea, mentre que França retratava un cop més el seu centralisme amb la participació del ministre de Sanitat del govern de París, sense cedir la representació a l’administració territorial del Consell General dels Pirineus Orientals.
El nou edifici de línies modernes es va començar a construir el 2009. Va quedar enllestit el 2011, tal com estava previst, però tancat i barrat, inert i esperpèntic, a l’espera de l’últim tram d’inversió en l’equipament interior. Una iniciativa com aquesta de restitució de la lògica territorial per damunt les fronteres artificials s’ha vist alterada en la seva imatge de qualitat per un retard pressupostari de tres anys. La segona quinzena d’aquest mes de setembre s’ha d’inaugurar finalment, si es compleixen les previsions. Ningú no parlarà a la poblada tribuna d’oradors dels tres anys perduts i del que simbolitzen d’ineficàcia de la gestió pública.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada