L’anunci que acabar de divulgar el restaurant barceloní Divina Pasta (carrer Aribau núm. 65) dels dotze concerts diferents de tango i folklore argentí en viu que programarà cada diumenge en format de trio durant els pròxims dos mesos, com ja havia fet en temporades anteriors a iniciativa dels seus propietaris María Jesús Villar i Marcelo Di Pace (a l’esquerra de la foto, amb la cantant Silvina Laura i el guitarrista Gustavo Battaglia), posa de relleu que aquests gèneres musicals tan rics i tan practicats a Catalunya per les noves generacions argentines encara es veuen obligats a moure’s dintre dels circuits paral.lels, sense accedir més que de
manera molt esporàdica als escenaris convencionals i als festivals especialitzats que mereixerien.
manera molt esporàdica als escenaris convencionals i als festivals especialitzats que mereixerien.
Això mateix es pot dir de la música actual d’altres països llatinoamericans (la cantautora colombiana de projecció internacional Marta Gómez resideix a Barcelona i hi actua ben poc) o de les músiques d’altres continents practicades i regenerades pels oriünds que viuen aquí. La música “d’arrel i empelt” arriba massa poc als escenaris catalans convencionals quan no és catalana, malgrat la la qualitat i la quantitat de músics d’aquells països que la cultiven entre nosaltres.
El 8 de març del 1991 vaig publicar a la secció d’opinió del diari Avui un article titulat “Dilluns de tango a la Cova del Drac”, programats aleshores pel guitarrista i cantant argentí Tito Cava, al qual escrivia: “La benemèrita Cova del Drac s’ha decidit a programar de manera estable dilluns de tango. Seria bo que la iniciativa pogués consolidar-se, per fer justícia a la llarguíssima tradició tanguera a Barcelona, a la renovació del gènere que s’està portant a terme a Catalunya de la mà de la colònia d’argentins arrelats entre nosaltres, i també per fer justícia a la tradició capdavantera d’un local com la Cova del Drac”.
Tot i així, aquella iniciativa no es va consolidar. Més de vint anys després el tango i el folklore argentí continuen confinats a Barcelona als circuits paral.lels, malgrat la seva renovada creativitat (la majoria de músics participants al cicle del restaurant Divina Pasta són joves). El diumenge 21 de setembre, sempre a les 19h, hi actuarà Bibi González (veu) amb Gustavo Battaglia (guitarra) i Marcelo Mercadante (bandoneó). El 28 de setembre Ana Rossi (veu), també amb Gustavo Battaglia i Marcelo Mercadante. El 5 d’octubre el grup Kurepí de Johanna Zohler (veu), Guillermo Gómez (guitarra) i Pablo Giménez (flautes). El 12 d’octubre Mario Noriega (veu) amb Gaspar Muller (guitarra) i Darío Polonara (bandoneó).
El dijous 16 d’octubre –excepcionalment un dia entre setmana-- Gabriel Valone (veu) amb Alejandro Di Constanzo (piano) i Darío Polonara. El 19 d’octubre Fernando Ríos Palacios (veu) amb Gustavo Battaglia i Marcelo Mercadante. El 26 d’octubre Rocío Faks (veu) amb Yeray Hernández (guitarra) i Pablo Cruz (percussions). El 2 de novembre Luisa Atauri (veu) amb Jorge Blengini (guitarra) i Pablo Giménez. El 9 de novembre Ana Rossi amb Esteban “Rabito” Vélez (guitarra) i Pablo Giménez. El 16 de novembre Ana K. García (veu) amb Gaddafi Nuñez (guitarra i veu) i Cristian Cosanatán (percussions). El 23 de novembre un concert encara per confirmar i el 30 de novembre l’Araca Trio de Susana Negri (veu) amb Peter Lamberg (guitarra) i Darío Polonara.
El dijous 16 d’octubre –excepcionalment un dia entre setmana-- Gabriel Valone (veu) amb Alejandro Di Constanzo (piano) i Darío Polonara. El 19 d’octubre Fernando Ríos Palacios (veu) amb Gustavo Battaglia i Marcelo Mercadante. El 26 d’octubre Rocío Faks (veu) amb Yeray Hernández (guitarra) i Pablo Cruz (percussions). El 2 de novembre Luisa Atauri (veu) amb Jorge Blengini (guitarra) i Pablo Giménez. El 9 de novembre Ana Rossi amb Esteban “Rabito” Vélez (guitarra) i Pablo Giménez. El 16 de novembre Ana K. García (veu) amb Gaddafi Nuñez (guitarra i veu) i Cristian Cosanatán (percussions). El 23 de novembre un concert encara per confirmar i el 30 de novembre l’Araca Trio de Susana Negri (veu) amb Peter Lamberg (guitarra) i Darío Polonara.
La llista no esgota, ni de bon tros, els noms d’intèrprets de tango i folklore argentí que viuen i treballen a Barcelona. Tan sols n’ofereix una tria, una mostra d’aquella riquesa musical, poètica i interpretativa renovada que no arriba més que molt esporàdicament als escenaris estables de la ciutat, més enllà del Jamboree. Encara sort de l’actiu circuit paral.lel, com els actuals dilluns de tango al bar Gipsy Lou del Raval, el Club Cronopios del mateix carrer Ferlandina, el cicle Hamaques de Casa Amèrica Catalunya o els cantants uruguaians que programa de tant en tant el bar barceloní El Laurel. La tasca de suplència del circuit "off" és lloable, però també injusta.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada