Sexe és vida, sens dubte, amb infinitat de matisos

Apareix amb freqüència un petit anunci requadrat a les pàgines dels principals diaris que proclama: “Sexe és vida”. Fa publicitat per tal que la gent no es resigni a l’abúl.lia i s’ho faci mirar a la consulta. La frase crida l’atenció pel mèrit de la síntesi, tot i que una segona lectura revela l’absència de matisos. L’afirmació és ben trobada i no ofereix cap dubte, però el.ludeix el fet que el decandiment sexual no és només una qüestió hormonal solucionable a una consulta. Relativitzo el valor de la frase de l’anunci a mesura que li dono voltes, sense deixar de tenir d’entrada tota la raó del món. Els missatges publicitaris tenen la força i el magnetisme dels llampecs, tan fascinants quan se’ls mira de lluny a un escenari general, en un pla molt obert. Si volguéssim
mirar el llampec de prop la impressió seria molt diferent, sense deixar de ser el mateix fenomen, el mateix fet. La realitat fa de mal encapsul.lar en tres paraules ben posades. El mèrit de la síntesi requereix més passos.

L’home és un dels primats amb sexualitat més activa, un promiscu vocacional en constant disposició durant llargues fases de la vida, en zel quasi permanent de copulador bulímic en comparació amb altres primats com els ximpanzès o els goril.les. L’homo sapiens es caracteritza per haver aconseguit independitzar la sexualitat de l’estricta fecundació i haver-la convertida en una satisfacció més àmplia, de més sentit. Aquest principi té aplicacions concretes variadíssimes, fins i tot contraposades, dintre de les quals també hi té cabuda la ignorància, la rutina, la manipulació, el sotmetiment, la deslleialtat. Cada persona és un món i les associacions entre persones coneixen una quantitat de registres inabastable. 

Aquí és on intervé, també, la publicitat. Sexe és vida, sense cap dubte, però el sexe i la vida estan fets de matisos que li donen la riquesa o la pobresa que la publicitat redueix al cop sec d’un eslògan ràpid, sense contradir l’enunciat de partida.