L’emirat de Qatar finança el Barça i el terrorisme islàmic

Aquest article també s'ha publicat a Eldiario.es, secció Catalunya Plural

No és cap novetat, però ara ho torna a expressar un dels corresponsals més veterans a l’Orient Mitjà, Tomàs Alcoverro del diari La Vanguardia. La seva crònica publicada el 22 d’agost començava amb dues frases lapidàries: “És hora de proclamar-ho sense embuts. Qatar finança el terrorisme”, en referència als gihadistes de l’Estat Islàmic i el seu califat. La poderosa diplomàcia de talonari d’aquest minúscul i riquíssim emirat petrolier, rival en alguns aspectes de l’hegemonia que exerceix la
veïna Aràbia Saudita, li permet una política sense escrúpols, tant a favor dels interessos occidentals i de les seves inversions com dels grups terroristes islamistes més bàrbars.

A la “moderna” monarquia absoluta i feudal —per no dir tribal-- de Qatar, igual com a la saudita, li sobren els diners per jugar a dues bandes simultàniament. Quan la guerra a l’Orient Mitjà s’accentua més enllà del seu estat local permanent i el terrorisme gihadista puja de to les accions amb repercussió internacional, com la recent decapitació televisada del reporter nord-americà James Foley, fet presoner pels militants de l’Estat Islàmic al nord de Síria, aleshores el suport més o menys indirecte que reben els botxins per part dels emirats àrabs i en especial de Qatar torna a ser notícia escandalitzada, per uns dies. 

Les aigües tornaran aviat al curs habitual de guerra local permanent i els beneficiaris de les inversions milionàries dels petrodòlars s’oblidaran de la cara fosca dels mecenes. L’Aràbia Saudita i Qatar són dos estats sunnites inspirats en la doctrina integrista del wahhabisme, la més puritana i radical. L’emirat de Qatar patrocina el Barça amb 30 milions d’euros anuals i el nom de Qatar Airways lluu a les samarretes dels jugadors blaugranes, entre moltes altres inversions en sectors estratègics dels països occidentals (el fons d’inversions Qatari Diar va comprar l’any passat l’hotel Vela de Barcelona per 200 milions d’euros, després d’adquirir el complex de lleure i iots de luxe Marina Tarraco per 65 milions). 

L’actual emir, Tamin bin Hamad al-Zani, posseeix una fortuna personal calculada en 2.000 milions d’euros i és cinc vegades més ric que la reina d’Anglaterra. L’economia de Qatar és una de les més dinàmiques i puixants del Pròxim Orient, també de les més obscurantistes, sense drets democràtics. Compta amb 2 milions d’habitants, dels quals només 250.000 tenen la nacionalitat qatariana i gaudeixen de la renda per capita més alta del món. Al seu reduït territori hi opera la principal base aèria nord-americana a la regió del Golf Pèrsic. L’emirat ha d’acollir el Campionat del Món de Futbol de l’any 2022. 

Els governants, la premsa i l’opinió occidental estan perfectament al corrent del doble joc de l’emirat de Qatar (fins i tot a Catalunya s’ha editat per 15 € a Edicions de 1984 el documentat llibre Qatar, el país més ric del món, de la periodista Món Sanromà Moncunill, que hi va viure del 2009 al 2011), però els petrodòlars de l’emirat arximilionari prevalen per damunt de les reiterades qüestions de consciència o de simple control democràtic.