La recòndita Illa Roja (Begur) és a l'estiu, de dia, una platja nudista. De nit i la resta de l'any és una platja nua. La nit de pleniluni de l’11 de juliol del 1987 el fotògraf Xavier Miserachs va convocar-hi, amb l’ajuda dels serveis d’intendència de l’Up&Down barceloní, una saturnal multitudinària dels seus amics. Va aconseguir que 500 persones amb un vas de whisky als dits no desentonessin a un escenari de personalitat tan marcada, el qual hauria pogut resultar fàcilment antagònic amb la concurrència d’aquell somni d’una nit d’estiu. El culte de l’amfitrió a l’amistat, a l’indret i al bon gust va reeixir una festa tan rodona com la
lluna que la presidia. Mentre hi deambulava amb el meu vas de whisky als dits i un punt d’incredulitat als ulls, em rendia a l’evidència que allò era la destil.lació de moltes amistats i de moltes festes, en una síntesi de paisatge humà i paisatge natural que només ell podia realitzar. Aquella nit l’Illa Roja va ser la primera a felicitar-lo de tot cor. Xavier Miserachs no va fer la foto de la festa, però tots els assistents la tenim perfectament gravada a la retina i porta la seva rúbrica.
lluna que la presidia. Mentre hi deambulava amb el meu vas de whisky als dits i un punt d’incredulitat als ulls, em rendia a l’evidència que allò era la destil.lació de moltes amistats i de moltes festes, en una síntesi de paisatge humà i paisatge natural que només ell podia realitzar. Aquella nit l’Illa Roja va ser la primera a felicitar-lo de tot cor. Xavier Miserachs no va fer la foto de la festa, però tots els assistents la tenim perfectament gravada a la retina i porta la seva rúbrica.
Vaig tenir la fortuna de compartir amb Xavier Miserachs nombrosos viatges per escriure llibres comuns, entre els quals Les altres capitals (1989), Passeig de mar (1990) i Metros i metròpolis (1990). Un dia de la Setmana Santa del 1998, mentre xerràvem a la seva casa empordanesa d’Esclanyà (Begur), em va comunicar que li acabaven de diagnosticar un càncer de pulmó. El seu funeral va tenir lloc l’agost següent a la plaça d’Esclanyà. Va voler que fos una altra festa d’amics a la plaça del poble d’adopció, que tots tornéssim a tenir una copa als dits, que s’hi escoltés música de jazz i alguns parlaments mesurats, entre els quals el meu tampoc no va saber escapar al mínim de llàgrimes que ell volia impedir.
Avui el bellíssim camí de ronda litoral entre Calella de Palafrugell i Llafranc porta oficialment el seu nom. Per a mi també el porta la platja de l’Illa Roja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada