La diferència important entre el futbol i el “futebol”

Aquest article també s'ha publicat a Eldiario.es, secció Catalunya Plural

L’inici de l’apoteosi televisiva quadriennal del Mundial de futbol que organitza la FIFA s’ha vist marcat, precisament al Brasil, per una inèdita aparició damunt la taula de l’exigència ciutadana de democratització del país amfitrió i de l’estructura organitzativa del campionat. Fins fa ben poc, la passió popular pel futbol ho tapava tot. Ara ja no, ni tan sols al Brasil. El Mundial de futbol del 1978 es va celebrar a l’Argentina en plena dictadura militar. Tot el món va

festejar els gols els mateixos dies que es multiplicaven els “desaparecidos” i els detinguts torturats. A més a més, la selecció argentina va guanyar el trofeu “als despatxos” més que al terreny de joc (per 2-1 a la pròrroga de la final contra Holanda), com posteriorment es va admetre. Al món d’avui això és cada vegada més difícil de repetir.

Les enquestes recents revelen que quasi la meitat dels brasilers (48%) es declaren en contra d'haver organitzat el torneig, en detriment d’altres inversions socials que consideren prioritàries, encara més en la perspectiva dels Jocs Olímpics del 2016 a Rio de Janeiro, els primers organitzats a l’Amèrica Llatina. El cost per al Brasil de l’organització del Mundial i les construccions associades ha estat avaluat a 2.500 milions d’euros, enfront dels 1.000 milions que va costar l’última edició a Sudàfrica el 2010. 

Aquesta quasi meitat de brasilers que dubten de la manera d’organitzar el Mundial, malgrat que molts deuen compartir la passió pel futbol, acaben d’indicar un canvi de rumb i de donar una lliçó de maduresa democràtica. El “futebol” brasiler ja no és només l’inventor del “jogo bonito” i de les “torcidas” de seguidors més enginyoses del món. Ara també és l’iniciador d’una nova consciència ciutadana sobre el dispendi de diners i sobre la manera de gestionar que la passió futbolera ja no justifica a ulls clucs. 

La selecció espanyola ha quedat allotjada a un centre esportiu de la ciutat de Curitiba, a les envistes d’un barri al qual només un 13% des carrers són asfaltats i menys de la meitat de les cases disposa de clavegueram. Els jugadors espanyols, com és escandalosament sabut, percebran una prima de 720.000 euros cadascun en cas de guanyar el Mundial, a més dels sous multimilionaris que ja cobren al llarg de l’any. 

Al món d’avui les desigualtats socials augmenten de manera accelerada. La consciència ciutadana sobre la injustícia d’aquesta situació, també. El “futebol” brasiler ha tornat a llançar un missatge renovador.