Explicació d'una fidelitat al restaurant Da Gianni a Venècia

El moll de les Zattere és més espaiós que els altres de Venècia. A una ciutat tan atapeïda i humida, estar acarat al sol l'ha convertit en indret preferit de passejada durant la major part de l'any en què s'aprecia la calidesa. S'hi han multiplicat les terrasses de bars-restaurants i hi han proliferat les predileccions dels que valorem l'ús de la bellesa fora dels camins coneguts, dels monuments subratllats a les guies. L’illa de la Giudecca ofereix just enfront els punts focals del Redentore i les Zitelle, dues esglésies dissenyades per Andrea Palladio al costat de la seva obra mestra de San Giorgio Maggiore, que es troba en la mateixa línia visual. Les dues primeres tenen el candor de les dimensions reduïdes, el mèrit afegit de la sobrietat. El
millor punt per admirar la petita meravella del Redentore és el finestral del restaurant Da Gianni, un dels últims establiments supervivents de la vella escola familiar, a les taules del qual hi mantinc una antiga fidelitat. Al punt del migdia s’hi produeix diàriament un prodigi, quan les dues esglésies palladianes veïnes del Redentore i les Zitelle entaulen un majestuós diàleg de campanes i la caixa de ressonància del canal l’escampa com si sembrés en l'aire la melodia més harmoniosa del món. Els repics del bronze fan planar un so cadenciós i la vibració rodola per l'aigua mansa del canal amb un to tan convincent com l'explosió de fe en la vida del Glòria d'Antonio Vivaldi. 

També algunes nits suaus, havent sopat Da Gianni, he sentit al moll de les Zattere ressonar pacíficament les meves pròpies passes contra el mur i esmorteir el seu so damunt les ondulacions de l'aigua. Les taules del restaurant Da Gianni són el punt ideal per deixar de viatjar i d'indagar, per dedicar-se a mirar passar els núvols, les barques o la gent, per palpar-se les neurones i comprovar què han incorporat durant els dies viscuts a Venècia, per repassar les imatges de la retina i veure què han fixat, per escoltar el ritme cardíac i sentir si ha adoptat un compàs més encalmat, per deixar transcórrer el temps amb la intenció que decanti les partícules que sobreviuran encara l’endemà. 

No hi ha a Venècia cap palau ni cap temple, cap canal ni cap campo, cap cúpula ni cap cel, cap cambra ni cap llit tan estimat per mi com el restaurant Da Gianni a les Zattere. Tot sol o acompanyat, vençut o meravellat, empatat amb la vida o bé en lluita desigual, només un cop arribat a les Zattere i assegut a la taula de Da Gianni aconsegueixo posar els ulls en pau damunt les façanes albes del Redentore i les Zitelle i deixar marxar el cor a bord d'alguna d'aquelles góndoles que desfilen amb la força d'un sol vell rem.