Acaba de sortir el meu nou llibre El mirall de l’Acròpolis, publicat per Voliana Edicions. La història, l’economia i també les relacions sentimentals serveixen per conversar al llarg dels escenaris de la capital hel.lena amb els personatges del relat, en un diàleg socràtic de plena actualitat. El país impulsor a l’Antiguitat del concepte de democràcia s’ha vist convertit per la crisi en el banc de proves de la laminació arreu d’Europa dels drets ciutadans i socials. Grècia és un símbol d’intensa capacitat evocadora també en aquest aspecte, el punt d’origen d’una civilització i alhora de les depreciacions més recents. El llibre trasllada l’ànsia de coneixement mostrada per la cultura clàssica grega a l’explicació del món d’avui, sota aquella mateixa llum enlluernadora. “El focus genètic del nostre sistema de valors malviu com un ancià marginat i alhora es revela com un dels llocs més experimentats per descriure el curs del món amb la intenció de trobar-li l’ombra d’un sentit”, diu el pròleg. Es presenta el dijous 5 de juny a les 20h a la Llibreria 22 de Girona per Xavier Pla, el dijous 12 de juny a les 19h a la Llibreria Altaïr de Barcelona per Rafel Nadal, el dijous 19 de juny a les 19h a la Llibreria Llorens de Vilanova i la Geltrú per Patrícia Gabancho i Bienve Moya, i el divendres 11 de juliol a la Llibreria Dòria de Mataró per Manuel Cuyàs.
“Els psicoanalistes haurien d’anar a passejar més sovint al voltant de Sant Pere de Rodes”
ResponEliminaAquesta és la frase del relat d’en Xavier de la nostra trobada que prenc. Però diguem-ho tot: molts altres llocs que també fan el fet.
Perquè la qüestió no és el lloc extern (encara que hi ajuda, i molt), sinó el lloc intern. Vet aquí una conclusió a la que varem arribar i no ha quedat reflectida: mantenir viu l’interès, el que més planerament (o “Planianament”) en diguem “ganes”. Certament, els llocs externs ens ajuden. Són un marc de referència que ens donem, un objectiu que ens marquem, una gratificació que perseguim.
Amic Xavier, vares queixar-te molt dels membres de les parelles que perden l’interès i hi estic d’acord. A més de les infidelitats (o la gelosia), és “la Bèstia negra” de les nostres consultes. La pèrdua d’interès, no només per l’altre (que això ja se sobreentén), sinó també per tot l’altre que hem dit: el marc de referència, els objectius i les gratificacions, són grans amenaces per les parelles.
Dit d’una altra manera, tal com dic en el títol mateix del meu llibre, la qüestió és mantenir la connexió emocional”. Amb l’altre i amb un mateix; amb un mateix i l’entorn.
I bé, sense estendre’m gaire més, vull comentar l’episodi de “El mirall de l’Acròpolis”.
Diria que Eleftheria, l’heroïna del relat sobre la parella, es mossega la cua. S’enamora d’un narcisista, que ella qualifica “només” de seductor. Cegada per l’amor., o millor dit, per l’enamorament, Eleftheria escull malament i la qüestió és perquè ho fa i ho repeteix.
No obstant, ella pensa i pensa, i parla i parla. I vol convèncer. Però ah! “els somni de la raó engendra monstres”, monstres com aquell de qui s’ha enamorat.
Per això dic que la Eleftheria es mossega la cua, perquè el seu racionalisme és excessiu, fins al punt de voler imposar-se a la realitat, fins a donar-li forma negant-la en allò que no li plau.
Avui he visitat el Pla de Tudela, dins del Cap de Creus, on hi havia el Club Med.
Dalí havia dit d’aquest espai (abans que fos construït el Village de vacances) que és un laboratori d’il•lusions òptiques. Certament, els magmes volcànics i granítics hi han format unes increïbles formes, que segons des d’on i com les mires, et semblen un o altre animal. És tota una lliçó vivencial sobre la percepció, de com s’imposen els patrons interns i com conformen el que anomenem “realitat”.
Tant a l’ Eleftheria com a l’objecte del seu amor, aquest Amiel (prototip de narcisista) grec i modern, els hi convindrien passejos d’aquests. Molt a prop de l’Acròpolis en tenen un univers. Però probablement i dissortada, aquest seductor nat no hi tindria cap interès.