Una manera de castrar la taxa Tobin i exonerar el món financer

Aquest article també s'ha publicat a Eldiario.es, secció Catalunya Plural

Les piruetes dels governs per neutralitzar els efectes pràctics de les disposicions que no els entusiasmen arriben a ser infinites, sense por al ridícul. El Tribunal Europeu de Luxemburg va desestimar la setmana passada el recurs del Regne Unit contra l’aplicació als països de la la Unió Europea de l’anomenada taxa Tobin sobre transaccions financeres. El govern espanyol s’ha afanyat a anunciar que l’aplicarà, però de manera restrictiva i només a la compra-venda d’accions de
grans empreses cotitzades en borsa. Preveu que signifiqui un ingrés limitadíssim de 640 milions d’euros el 2015. És una manera d’anul.lar l’objectiu de la taxa Tobin, és a dir, la contribució del món financer a la sortida de la crisi en què ens ha ficat.

La Comissió Europea es va sumar el 2011 a la iniciativa del govern francès d’aplicar l’esmentada Taxa sobre les Transaccions Financeres, inspirada en la idea avançada des del 1936 per John Maynard Keynes a la Teoria general de l’ocupació, els interessos i els diners, perfilada el 1971 pel seu deixeble James Tobin, el qual rebria deu anys més tard el Nobel d’Economia. Aleshores es tractava de frenar els vaivens de les Borses i reduir l’especulació, els riscos sistèmics dels mercats financers globalitzats, els quals s’han verificat durant els últims anys. 

D’entrada havia estat considerada com una fórmula utòpica, defensada només pels moviments alternatius, de manera que li van encolomar el malnom de taxa Robin Hood. La proposta de la Comissió Europea consistia a una diminuta retenció del 0’1 % a partir del 2014 sobre la compravenda de bons i accions i del 0’01 % damunt les operacions de productes derivats entre institucions financeres, sempre que almenys una de les dues parts implicades tingui la residència legal a la Unió Europea. Es calculava que recaptaria entre 34.000 i 57.000 milions d’euros per any. 

Intentava harmonitzar una taxa relativament similar que ja s’aplica a 10 països de la Unió Europea de forma descoordinada, malgrat l’oposició frontal de Londres, on es realitzen la major part d’aquestes operacions. Els estudis elaborats per les empreses financeres van argüir immediatament que l’impacte negatiu sobre l’economia seria superior als beneficis. 

Amb taxa Tobin o sense, el sector financer no només s’ha demostrat poc controlat per les autoritats reguladores que en tenen l’obligació, sinó també poc taxat, sobretot a un moment en què hauria de contribuir al seu propi rescat i compensar el dany que ha causat, la qual cosa continua semblant indispensable i improbable.