L’autor reconeix des de la primera pàgina que s’han escrit “desenes de milers” de llibres sobre Napoleó, però el lector comprova quan arriba a l’última que aquest és molt diferent, innovador, marcat per un coratge poc freqüent. L’ex primer ministre socialista francès Lionel Jospin acaba de publicar Le mal napoléonien, un estudi destinat enderrocar amb arguments detallats un mite encara molt popular al país de la grandeur. El títol ja constitueix una proclama. A més a més, Jospin porta els efectes del bonapartisme fins avui mateix. Es pregunta si els quinze anys fulgurants de l’emperador van servir a França i a Europa, i respon: “Si mesurem la distància entre les ambicions proclamades, els mitjans
desplegats, els sacrificis exigits i els resultats obtinguts, la resposta és no. No crec que Napoleó hagi canviat el curs de la història a Europa. Al contrari, l’ha bloquejat. No crec que hagi tret els francesos de l’abisme. L’enlluernament no prohibeix veure clarament el fracàs. Lamento que aquest conquistador hagi deixat el seu país vençut, disminuït i tot sovint detestat. També temo que hagi privat la França i l’Europa d’aleshores d’un altre destí més fecund”.
desplegats, els sacrificis exigits i els resultats obtinguts, la resposta és no. No crec que Napoleó hagi canviat el curs de la història a Europa. Al contrari, l’ha bloquejat. No crec que hagi tret els francesos de l’abisme. L’enlluernament no prohibeix veure clarament el fracàs. Lamento que aquest conquistador hagi deixat el seu país vençut, disminuït i tot sovint detestat. També temo que hagi privat la França i l’Europa d’aleshores d’un altre destí més fecund”.
Escriure-ho amb aquesta claredat per part d’un ex primer ministre i antic candidat a la presidència de França invita a la lectura d’un llibre basat en una nova mirada sobre la història moderna de França i d’Europa. No és tracta d’opinions, sinó d’història meticulosament documentada per extreure’n conclusions avui. Lionel Jospin pertany per via familiar a la minoria protestant del seu país i això el va avesar d’entrada a remar contracorrent, però no crec que hagi influït de manera determinant en la seva trajectòria política ni intel.lectual.
El llegat de Napoleó i encara més del bonapartisme, que Jospin allarga cap a De Gaulle i fins avui mateix, havia estat estudiat per les “desenes de milers” de llibres que esmenta, però aquest es converteix en una revisió crítica del paper del cesarisme durant els últims segles a Europa i aporta una interpretació que els historiadors professionals no sempre han estat capaços de perfilar. Criticar les febleses de l’absolutisme borbònic enderrocat per la Revolució del 1789 no és difícil, però fer el mateix amb la pròpia Revolució i amb el paper de França des d’aleshores, ja no és tan habitual.
“En matèria de règims i ideologies polítiques –conclou Jospin— Europa i particularment França disposen d’una rica i dramàtica experiència històrica. Això ens ha de vacunar contra les il.lusions de la demagògia, la lògica del boc expiatori i els perills de l’autoritarisme. De la mateixa manera que el bonapartisme d’ahir, el populisme d’avui –aquest bonapartisme sense Bonaparte—no ofereix solucions. L’un i l’altre reposen sobre mistificacions. No es pot ser alhora republicà i bonapartista”.
La nodrida i tan sovint caricaturitzada classe intel.lectual francesa ja acaba de donar una altra campanada internacional amb el llibre de l’economista francès Thomas Piketty, titulat El capital al segle XXI, el qual demostra a través d’un exhaustiu aparat estadístic que el capitalisme és de naturalesa estructuralment desigualitària i comporta com a fet consubstancial l’augment de la desigualtat, que la riquesa procedeix majoritàriament de les rendes de l’herència i no de l’esforç del treball, que el mite liberal de la igualtat d’oportunitats és una fal.làcia i deslegitima el principi bàsic de la democràcia, contra la qual cosa només es pot oposar una progressivitat fiscal autèntica i no només teòrica. Invita a “repensar urgentment el capitalisme de manera serena i radical, construir un poder públic adaptat al capitalisme globalitzat del nostre temps”. Ha causat enorme impacte als Estats Units, on s’ha convertit en el més venut del portal Amazon (incloses les obres de ficció) i ha estat elogiat no només per l’esquerranós Paul Krugman, premi Nobel d’Economia, a un llarg article publicat a la New York Review of Books, sinó pel cap dels editorialistes econòmics del Financial Times, Martin Wolf.
El llibre de Lionel Jospin sobre el mal napoleònic constitueix una altra campanada reformista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada