Aquest article també s'ha publicat a Eldiario.es, secció Catalunya Plural
Dintre de les infinites interpretacions de qualsevol resultat electoral, una cosa nova va quedar clara arran de l'últim: un grup polític de l’esquerra alternativa nascut fa quatre mesos va aconseguir 1,2 milions de vots arreu d’Espanya (7,97%), dels quals 117.096 a Catalunya (4,66%). El nou grup Podem va ser la tercera força més votada a Madrid, Aragó, Cantàbria, Astúries i Balears. En canvi Catalunya és on va rebre proporcionalment menys sufragis. La sorpresa de la irrupció de Podem confirma les possibilitats de futur d’una esquerra alternativa coratjosa i argumentada, enfront dels estralls de la gestió de la crisi per part dels dos grans partits de dreta i d’esquerra, dels flagrants abusos en el repartiment del pes de la situació econòmica i les retallades dels serveis socials bàsics dels
últims anys. L’eufòria que pot despertar entre la nova classe social del “precariat” l’aparició de Podem en el panorama electoral planteja igualment que són vots restats a altres forces d’esquerra. L’esquerra en general i l’esquerra alternativa en particular necessiten per a subsistir la mateixa grosse coalition de govern del bipartidisme que propugna la cancellera Angela Merkel amb els socialistes, també a Espanya. Enfront d’aquesta opció conservadora, l’única capacitat de govern, l’única possibilitat d’influència de l’esquerra és la seva pròpia gran coalició, per damunt de la fragmentació i les diferències dels partits que es reclamen d’aquest espai ideològic.
Dintre de les infinites interpretacions de qualsevol resultat electoral, una cosa nova va quedar clara arran de l'últim: un grup polític de l’esquerra alternativa nascut fa quatre mesos va aconseguir 1,2 milions de vots arreu d’Espanya (7,97%), dels quals 117.096 a Catalunya (4,66%). El nou grup Podem va ser la tercera força més votada a Madrid, Aragó, Cantàbria, Astúries i Balears. En canvi Catalunya és on va rebre proporcionalment menys sufragis. La sorpresa de la irrupció de Podem confirma les possibilitats de futur d’una esquerra alternativa coratjosa i argumentada, enfront dels estralls de la gestió de la crisi per part dels dos grans partits de dreta i d’esquerra, dels flagrants abusos en el repartiment del pes de la situació econòmica i les retallades dels serveis socials bàsics dels
últims anys. L’eufòria que pot despertar entre la nova classe social del “precariat” l’aparició de Podem en el panorama electoral planteja igualment que són vots restats a altres forces d’esquerra. L’esquerra en general i l’esquerra alternativa en particular necessiten per a subsistir la mateixa grosse coalition de govern del bipartidisme que propugna la cancellera Angela Merkel amb els socialistes, també a Espanya. Enfront d’aquesta opció conservadora, l’única capacitat de govern, l’única possibilitat d’influència de l’esquerra és la seva pròpia gran coalició, per damunt de la fragmentació i les diferències dels partits que es reclamen d’aquest espai ideològic.
La dreta no necessita elaborar alternatives, en té prou amb seguir el dictat dels poders fàctics, dels països hegemònics i de l’alta finança globalitzada. L’esquerra, per contra, ha de demostrar que té propostes i conductes de canvi, començant per la capacitat de fugir de la dispersió i sumar forces.
La primera de les dues proves de foc de Podem en el futur immediat no és només créixer, sinó la capacitat d’establir establir aliances. La segona, presentar a Catalunya (la segona circumscripció electoral més poblada) candidats que atreguin una quantitat superior de vots.
L’esquerra no és un partit ni mil grupets, sinó un ampli espai social a la recerca d’una política de govern que afavoreixi la majoria, a força de convèncer-la amb idees i amb actituds de deixar de votar els partits que representen els abusos de la minoria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada