Les illes també es privatitzen, com quasi tot

De venecians de socarrel en queden més que no ho sembla als visitants i s’acaben de mobilitzar contra la decisió del govern italià de subhastar la concessió a empresaris privats durant 99 anys de l’illa Poveglia de la llacuna, amb un a campanya que proposa que cada ciutadà interessat hi posi 99 € perquè continuï sent pública. La llacuna és l'hàbitat dels venecians i l'aprofiten per a usos molt diversos. La ciutat no va ser res més durant els primers segles que el centre d'un conjunt de petits regnes insulars diferents, l’illa més gran, la que oferia més possibilitats de vida i cap a la qual va emigrar la majoria d'habitants de les altres, que
en els casos més pròxims van acabar annexionades físicament. Avui s'estructuren en illes majors integrades al centre urbà, però encara diferenciades (Giudecca, San Giorgio Maggiore), illes majors de la llacuna nord (Lido, Murano, Burano, Torcello) i la constel.lació de 34 illes menors, com la de Poveglia (a la foto). La reconversió cap a nous usos d’establiments turístics o bé de lleure públic dels venecians representa un termòmetre de la tendència regeneradora de la ciutat i és objecte d'una reivindicació molt present.

La compra-venda d’illes que en algun moment han aconseguit ser registrades com a propietat privada o bé l’arrendament a llarg termini és una constant, també a Catalunya (l’illa de S’Arenella, a Cadaqués) i les Balears. L'any 1990 una agència immobiliària mallorquina encara va posar a la venda per 24 milions de pessetes S'Illeta, a setanta metres de la costa de Sòller, amb una extensió no edificable de 33 hectàrees, sense subministrament d'aigua dolça. El mateix any es va vendre l'illa de Gallinara, a la costa amalfitana d'Itàlia. Tres anys més tard oferien per 17 milions de francs francesos l'illa Petit Ribaud, prop de Porquerolles (Costa Blava), amb una hectàrea de superfície, port privat i xalet de 235 metres quadrats edificats. El 2007 es va vendre l’illa eivissenca de 6 hectàrees de Sa Ferradura per un import que la revista nord-americana Forbes xifrava en 32’99 milions d’euros (la de Tagomago, a les mateixes aigues, havia estat venuda poc abans per 7’5 milions d’euros). 

En un context històric més general, l’illa de Manhattan va ser comprada l’any 1606 per un colonitzador holandès als indis autòctons amb un lot de teixits, collarets i quincalles valorat en 24 dòlars de l’època, de la mateixa manera que Espanya va vendre les illes Carolines i les Marianes a Alemanya per 25 milions de pessetes el 1899. Avui les illes es compren i es venen d’una altra manera, a través de l’economia turística i les propietats dels estrangers, afavorits en el seu poder adquisitiu per situacions econòmiques molt desiguals dintre de la mateixa Unió Europea. És la diferència entre la guerra militar i la guerra econòmica. 

El Fons Hel.lè de Privatitzacions, nom que adopta l’agència governamental encarregada de la privatització massiva de companyies i béns públics de Grècia per imposició de la “troica” d’organismes internacionals de creditors, ha anunciat la llista de 47 illes gregues deshabitades posades al mercat immobiliari internacional com a sistema d’obtenció d’ingressos. Consisteix a arrendar-les amb un contracte de 30 o 50 anys, per evitar les crítiques que havia aixecat la possible venda de territori. Grècia disposa de 1.440 illes, de les quals 227 són habitades. De fet, algunes illes gregues de propietat privada es troben sempre en venda als catàlegs on line de les dues principals agències immobiliàries especialitzades, Private Islands Inc i Vladi Private Islands, per exemple la de Patroklos (320 ha a 50 km d’Atenes) per 180 milions d’euros. Un emir de Quatar ha comprat recentment la d’Oxia (prop d’Ítaca) per 5 milions d’euros. 

Al planeta Terra en general –una esfera amb tres quartes parts d'aigua—la quantitat d’illes és quasi tan infinita com les estrelles del cel. Els atlas en certifiquen unes 400.000, sense comptar les fluvials (el rovell de l'ou de Nova York és l’illa fluvial de Manhattan, com el de París ho és l’Ile de la Cité, per posar un exemple). Només el Mediterrani hispànic suma més de 200 illes menors, al marge de l’entitat de les Balears i Pitiüses. No s’ha de pensar només en confettis marítims, atès que l’illa d'Austràlia té 7'7 milions de quilòmetres quadrats i la de Groenlàndia 2'2 milions. Islàndia és diu així perquè aplega 10.000 illes i illots, el mateix nombre que Indonèsia. Algunes primeres potències mundials són illes: el Regne Unit, el Japó. 

La de Poveglia, a la llacuna veneciana, vol continua sent pública, si prou ciutadans posen 99 € per a la concessió durant 99 anys.