Aquest article també s'ha publicat a Eldiario.es, secció Catalunya Plural
Dimecres i dijous de la setmana entrant el ple del Parlament de Catalunya debatrà les conclusions discordants de la seva “comissió de la sandàlia”, vull dir la comissió parlamentària catalana sobre “Possibles Responsabilitats Derivades de l'Actuació i la Gestió de les Entitats Financeres i la Possible Vulneració dels Drets dels Consumidors”. Va actuar de juliol a febrer últims per rebre les explicacions de directius bancaris, representants sindicals i organitzacions d’afectats per la fallida de determinades caixes catalanes i del sistema bancari rescatat amb diners públics. Durant les sessions d’aquesta comissió parlamentària, el diputat David Fernández (CUP) va mostrar la seva sandàlia l’11 de novembre del 2013 a l’ex ministre d’Economia espanyol, ex president del Fons Monetari Internacional i
ex president de Bankia (entitat rescatada amb 24.000 milions d’euros públics), Rodrigo Rato, tot dient-li: “Sap què és això? Sap què fan a l'Iraq amb això, com a símbol d'humiliació i menyspreu al poder del poder? Ho dic perquè va deixar un paisatge devastat amb un govern a la guerra a l'Iraq i des d'altres esferes ha participat en una guerra econòmica contra els pobres, generant paisatges devastats a l'Estat espanyol. I la pregunta és: vostè té por?” Rodrigo Rato li va respondre: “A qui, a vostè?”. I Fernàndez va concloure: “No, a perdre-ho tot un dia, com ha passat a milions de famílies. A la gent, a que un dia la gent se n'atipi. Vostè té por? Ens veiem a l'infern. El seu infern és la nostra esperança, és el carrer. Fins aviat, gàngster. Fora la màfia”.
Dimecres i dijous de la setmana entrant el ple del Parlament de Catalunya debatrà les conclusions discordants de la seva “comissió de la sandàlia”, vull dir la comissió parlamentària catalana sobre “Possibles Responsabilitats Derivades de l'Actuació i la Gestió de les Entitats Financeres i la Possible Vulneració dels Drets dels Consumidors”. Va actuar de juliol a febrer últims per rebre les explicacions de directius bancaris, representants sindicals i organitzacions d’afectats per la fallida de determinades caixes catalanes i del sistema bancari rescatat amb diners públics. Durant les sessions d’aquesta comissió parlamentària, el diputat David Fernández (CUP) va mostrar la seva sandàlia l’11 de novembre del 2013 a l’ex ministre d’Economia espanyol, ex president del Fons Monetari Internacional i
ex president de Bankia (entitat rescatada amb 24.000 milions d’euros públics), Rodrigo Rato, tot dient-li: “Sap què és això? Sap què fan a l'Iraq amb això, com a símbol d'humiliació i menyspreu al poder del poder? Ho dic perquè va deixar un paisatge devastat amb un govern a la guerra a l'Iraq i des d'altres esferes ha participat en una guerra econòmica contra els pobres, generant paisatges devastats a l'Estat espanyol. I la pregunta és: vostè té por?” Rodrigo Rato li va respondre: “A qui, a vostè?”. I Fernàndez va concloure: “No, a perdre-ho tot un dia, com ha passat a milions de famílies. A la gent, a que un dia la gent se n'atipi. Vostè té por? Ens veiem a l'infern. El seu infern és la nostra esperança, és el carrer. Fins aviat, gàngster. Fora la màfia”.
Les conclusions que cada partit parlamentari extreu de la informació recopilada per la comissió són diferents, segons la seva postura ideològica, tot i que alguns coincideixen en la necessitat d’una reforma de la llei sobre caixes i cooperatives de crèdit que protegeixi els drets dels consumidors, la creació d’una banca pública, d’una Fiscalia de Delictes Financers i que alguns directius retornin les indemnitzacions milionàries que van cobrar per part de les entitats que van conduir a la fallida. Fins i tot el PP català reconeix que els reguladors (el Banc d’Espanya) “no van actuar correctament”, tot i celebrar que el rescat hagi posat les bases per “superar els esculls” del sistema bancari. Pel seu cantó, la CUP que encapçala el diputat de la sandàlia opina que la comissió ha tingut una “nul.la eficàcia” i que s’ha vist marcada per “vetos polítics planificats i vergonyants incompareixences”.
El protagonisme del sistema financer internacional i local en l’actual crisi i les seves conseqüències socials ha estat reconegut. Dimecres i dijous vinent veurem què té a dir-hi –i sobretot a fer-hi-- el plenari del Parlament de Catalunya per defensar el seu paper operatiu de representació democràtica, la seva credibilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada