Diuen que enguany hi haurà topless al carnaval de Rio

El sambòdrom de Rio de Janeiro construït per l’arquitecte Oscar Niemeyer com a  estructura de grades fixes amb 60.000 seients numerats a la cèntrica Avinguda Marquès de Sapocaí, compleix enguany el 30 aniversari i la majoria d’entrades (entre 100 i 200 dòlars) estan esgotades a les desfilades que s'hi celebren fins dimarts vinent. El sambòdrom carioca actua com un autèntic estadi, centralitza les principals desfilades, el carnaval regulat, el negoci. La revenda il.legal d'entrades per a les grades és un fet tradicional. El carnaval s'escau en en dates variables del mes de febrer, però fixades amb anys d'anticipació dintre del calendari gregorià que regeix a tot el món occidental. Les dates variables del carnaval són les
mateixes a Rio de Janeiro que a Venècia, a Nova Orleans, a Tenerife, a Cadis, a Vilanova i la Geltrú o a Sitges. La paraula deriva del llatí vulgar "carne levare", tot i que s'acabat convertint en "carne vale", l'últim dia que els cristians podien menjar carn, abans dels quaranta dies de la quaresma, els quals finalitzen per Pasqua, l'equivalent de la festa d'equinocci de primavera a múltiples cultures ancestrals.

A Rio el carnaval ofereix cada any alguna novetat més comentada. Aquest cop l’escola Mocidade Independente anuncia que farà desfilar en topless 22 ballarines seleccionades per no transportar ni un gram de silicona, un fet noticiós al Brasil, gairebé impossible, atesa la proliferació de la cirurgia estètica i la manca de costum del topless en públic, ni tan sols a les platges. 

Molts pensen que el carnaval carioca consisteix en un descordat ball de disfresses. S'equivoquen. És una jubilosa manifestació de carrer dels pobres a les cèntriques avingudes reservades perquè puguin mostrar a tothom de forma autoritzada per uns dies la seva bellesa, la seva alegria, la seva música, la seva existència empolainada i radiant. El cicle menstrual de la metròpoli els concedeix aquestes dates de gràcia al calendari, el permís per envair i aturar el país. El carnaval és un sumptuari i exaltat orgasme anual dels pobres, que baixen a milers de les faveles i prenen l'asfalt amb el luxe de la fantasia.
El carnaval, les platges i futbol són la resistència de la societat brasilera contra la divisió accentuada entre pobres i rics. L'acabament dels dies del carnaval provoca a tothom la sensació inexorable de tomb de l'any, el moment en què finalitzen les llargues vacances escolars d'estiu, iniciades a mitjans desembre. El carnaval marca el curs, la temporada, l'any. 

La diferència del carnaval a Rio (cal pronunciar carnava-u) és que hi participa una humanitat oceànica. Centenars de milers de visitants arriben a Rio per passar-hi aquests dies. És el gran moment de la indústria turística, el pic de la temporada estiuenca. No hi ha dades oficials sobre accidents, homicidis ni víctimes durant el carnaval. Gairebé es consideraria de mal gust divulgar aquestes estadístiques enfront del caràcter festiu de l'esdeveniment, la seva importància en l'economia turística i en la imatge de la ciutat. 

El carnaval dura oficialment de dissabte a dimarts, fins al llindar del dimecres de Cendra (a quarta-feira de Cinzas) en què comença la quaresma. En realitat dura tot l'any pel que fa als preparatius de les escoles carnavalesques de cada barri, un teixit associatiu popular que mou tantes passions i sentiments de pertinença com els equips de futbol. Les escoles de samba sumen milers de membres cadascuna, amb seguidors enfervorits per seus colors, els seus herois, les seves tradicions, els seus patrons respectius. Són el centre de reunió on s'imagina i es prepara la música i la coreografia de la desfilada. 

Primer el carnaval es celebrava de forma discriminada: els balls als salons de la burgesia i les festes populars als carrers de les barriades. La desfilada de les escoles de samba al centre de la ciutat només va ser legalitzada el 1935, quan les retransmissions radiofòniques ja havien socialitzat l'esdeveniment. Va ser l'any de la presentació de la marchinha "Cidade Maravilhosa", d'André Filho. Es faria popularíssima, es convertiria en himne oficial de l'Estat de Rio de Janeiro:

Cidade maravilhosa, cheia de encantos mil.

Cidade maravilhosa, coraçao do meu Brasil...