Avui fa cent anys de l’atac contra la nuesa de la “Venus del mirall”

Avui fa 100 anys del famós atac contra la “Venus del mirall” de Velázquez, comès el 10 de març del 1914 amb un ganivet de carnisser per la sufragista Mary Richardson a la National Gallery de Londres, aparentment per protestar contra la detenció de la seva correligionària Emmeline Pankhurst. Va declarar que havia atemptat contra la tela perquè no li agradava com els homes que visitaven el museu quedaven mirant-se el quadre, considerat com el cul més ben tornejat de la història de l’art. La tela va poder ser reparada de les set ganivetades. El personatge mitològic de Venus nua com a deessa de l’amor és molt present a l’art, es poden trobar moltes Venus reclinades in puribus naturalibus, però a partir de la “Venus amb l’organista” que Tiziano

va pintar el 1555 i que es contempla al Prado, el músic clava per primer cop la mirada de forma inequívoca al pubis de la model, com si estigués tocant una melodia inspirada en aquesta visió precisa. El pubis apareix descobert, sense vels, insinuant el borrissol de pèl púbic del mateix color que el cabell.

Tiziano també va pintar una “Venus del mirall”, amb el recurs compositiu de la imatge d'esquena i el mirall que reflexa la cara de la noia. El mestre es veuria superat clarament cent anys més tard pel deixeble, per l'altra "Venus del mirall", la de de Diego de Velázquez. Aquesta s'ha endut la palma de manera indiscutida, sobretot pel que fa a la valoració de la part posterior del nu femení. 

Originàriament la tela de Velázquez va ser penjada a la garçonière madrilenya del ministre Gaspar de Haro, igual com altres nus femenins (entre els quals 18 tizianos) decoraven el pavelló de caça de Felip IV al palau del Pardo. Ara la "Venus del mirall" velazquenya es troba a la National Gallery londinenca, transportada pel duc de Wellington el 1806 després de les seves victòries a Espanya. 

La propietat va recaure en la pinacoteca nacional anglesa el 1906 gràcies a una subscripció pública del National Art Collectors Found. La iniciativa va suscitar una polèmica puritana, atès que es tracta d'un nu que exposa el cul amb clar protagonisme. Per tallar curt la discussió, el diari The Times va recordar que l'obra de Velázquez està considerada com a “potser la més excel.lent pintura de nu al món”. 

La sufragista Mary Richardson, després de complir sis mesos de detenció, es va afiliar al Partit Laborista el 1919, es va presentar a les eleccions al Parlament en quatre ocasions successives i no va ser mai elegida. El 1934 es va apuntar a la Unió Britànica de Feixistes (UBF). Va publicar l’autobiografia Laugh a Defiance el 1953 i va morir el 1961. “La “Venus del mirall” continua sent contemplada avui per moltes persones atònites, a la National Gallery, amb aquella mateixa mirada que Mary Richardon no suportava.