Als Jocs Olímpics d’hivern de Putin l’esport pesa molt poc

Les proves esportives dels Jocs Olímpics són sempre el pretext curt, limitat i quasi intranscendent d’altres operacions de més envergadura, com sabem els barcelonins després de les millores urbanístiques i el rellançament de la imatge de la ciutat que van suposar els de 1992. Els Jocs Olímpics d’hivern que s’inauguren aquest divendres a la ciutat balneària russa de Sotxi, on estiueja el president Vladimir Putin, són l’operació de propaganda planetària del seu llarg mandat, que no té gaire més trumfos per exhibir. El flamant estadi olímpic, el nou aeroport, la carretera, la línia de tren, l’estació d’esquí d’elit que en restarà, els 3.000 esportistes de
90 països que hi participaran durant quinze dies, els 13.000 periodistes acreditats, els 75.000 policies i soldats mobilitzats i els 3.000 milions de telespectadors convergeixen tots plegats en l’objectiu de prestigiar internacionalment el tsar Putin i el seu règim, conegut altrament pel domini de la corrupció i la limitació dels drets ciutadans.

S’han invertit oficialment en aquests Jocs Olímpics d’hivern 36.700 milions d’euros (la meitat diners públics i l’altra meitat dels oligarques privats enriquits per Putin). Els anteriors de Vancouver (Canadà) l’any 2010 només van requerir 1.400 milions d’euros. La diferència és astronòmica.

Els presidents dels Estats Units, Alemanya, Gran Bretanya i França ja han anunciat que no podran assistir a la cerimònia inaugural. Tant li fa. Més que els campions de cada prova, ara només falta saber si l’operació d’imatge de Putin li sortirà mínimament bé. Tota la resta, començant sobretot per l’esport, es dóna per secundari.