Les favorites, els humoristes antisemites i els debats escamotejats

El fet rellevant no és que s’hagi descobert que el president socialista de la República francesa François Hollande, de 59 anys, manté una relació extraconjugal amb l’actriu Julie Gayet, de 41. Això és només una expressió repetida i antiquíssima de l’eròtica del poder, de manera que el 77 % dels francesos declaren en una enquesta recent que ho consideren un afer privat sense incidència en la gestió política del mandatari. El fet rellevant és que François Hollande ja s’havia convertit des d’abans d’aquest potin en el president més impopular de la V República francesa per la seva incapacitat de prendre mesures palpables enfront de la
crisi econòmica. La figura de la cortesana favorita és una constant a totes les corts, als cercles de poder de qualsevol mena. Sense anar més lluny, el palau parisenc de l’Elisi que avui actua com a seu de la presidència de la República francesa va ser comprat el 1753 pel rei Lluís XV com a residència de la seva amant Jeanne-Antoinette Poisson, alhora que l’ennoblia amb el títol de marquesa de Pompadour (rellevada tanmateix a partir del 1768 per la jove comtessa Du Barry, a la qual li va tocar conèixer la següent etapa marcada per la guillotina).

El fet rellevant no és que l’humorista francès d’origen musulmà anomenat Dieudonné es converteixi en heroi de les banlieues a base d’espectacles obertament antisemites, sinó que el ministre de l’Interior Manuel Valls (nascut a Barcelona de pare català i mare italiana) es substitueixi al ministeri de Justícia i els prohibeixi per decret policial, amb la finalitat d’augmentar la seva popularitat electoral entre la majoria conservadora i evitar l’autèntic debat polític sobre la desigualtat social en augment que afecta especialment aquelles banlieues. 

Mentre es parla de l’última favorita del president i de l’antisemitisme repugnant d’un humorista, no es parla de l’escassa eficàcia de l’acció d’un govern socialista contra la crisi, l’atur i el xoc de civilitzacions dintre de casa. La candidata socialista a l’alcaldia de París a les municipals que tindran lloc d’aquí dos mesos, Anne Hidalgo (nascuda a San Fernando, Cadis, el 1959), fa menys soroll i encapçala les enquestes electorals com hereva de l’alcalde socialista Bertrand Delanoë, nascut a Tunis i homosexual sense ambatges, el qual pot presumir d’una gestió una mica més concreta (amb una mica n’hi ha prou).