Els casaments augmenten i jo me n’alegro

Sóc un descasat reincident, però m’alegro que les últimes dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya revelin que els casaments van augmentar un 3,1% l’any 2012, tot trencant amb la tendència a la baixa dels tres anys anteriors. Dels 26.630 casaments censats aquell any a Catalunya, el 78,9 % van ser civils i el 19,4 % pel ritu catòlic, tot i que això em sembla menys rellevant que l’opció principal de casar-se. Naturalment, l’Institut d’Estadística es complau a elaborar estadístiques i també informa que el 71,5 % dels enllaços van ser entre persones que accedien al matrimoni oficial per primer cop i el 28,5 % a segones o posteriors núpcies. Afegeix
que el 3,4 % dels casaments van ser entre contraents del mateix sexe (dels quals 56,8 % entre dos homes i 43,2 % entre dues dones), des que es va legalitzar el matrimoni homosexual l’any 2005.

Per damunt de les característiques de cada cas, la qüestió és que els casaments han augmentat per primer cop. El pactisme entre persones forma part de la tradició més valuosa enfront del magma i la inestabilitat, que també són tendències tradicionals, mil.lenàries. La manera d’aparellar-se ha evolucionat des de l’home de les cavernes, s’ha civilitzat com la resta d’aspectes de la vida en comú, però tot i així ens trobem ara que l’evolució de les formes de tracte no ha solucionat ni mica el problema de fons, no ha millorat en la mateixa proporció el problema de la convivència mútuament enriquidora i estable entre dues persones. 

La manca d’entesa en les parelles s’ha convertit, de manera reconeguda, en un dels problemes privats més aguts de la societat moderna, un procés clau de convivència que no ha millorat. Alguns hi veuen el reflex just del grau d’independència assolit per les dones, encara que això no canvia l’agudesa del problema. Dintre de la cultura d’usar i llençar, l’amor i la convivència de parella s’han convertit per a alguns en un altre objecte de consum compulsiu, de moviment perpetu i obsolescència veloç, com una cobdícia de beneficis ràpids, sense parar esment als abusos, danys i sofriments que puguin causar. 

Les relacions humanes són cada vegada més inestables, més febles. Vivim una precarització també sentimental. Per això la notícia de l’augment dels casaments m’ha cridat l’atenció, fins i tot m’ha alegrat.