Torno a aixecar la copa pel sonet de Lope

Pel mòdic preu de 12 euros es pot comprar a les llibreries la setena edició, actualitzada aquest 2013 per l’editorial Cátedra, de la Poesía selecta de Lope de Vega i comprovar amb entusiasme com un sonet és capaç de perdurar durant segles amb vigor de peça única a la poblada joieria i la desbordant bijuteria de la poesia amorosa. Ho aconsegueix encara avui de manera radiant la núm. 126 (sense títol) de les seves Rimas, amb la finesa i la força intactes d’un estimulant cardíac que desvetlla el moviment ascensional de les apetències i fueteja les idees, un al.legat vibrant a
favor d'alguns luxes de la vida, una destresa elegíaca premiada per la gran lluminositat del barroc, una filiació inesperada amb la nitidesa de les coses, una fidelitat escadussera amb el seu perfil més autèntic, un retorn a la memòria, a la pupil.la i a la gemma dels dits d'allò que és capaç d'abastar el cor íntegre, lúcid i combatiu a l’hora de discernir alguna cosa que semblava inexistent la resta de dies i que ara batega en aquestes paraules:

Desmayarse, atreverse, estar furioso,

áspero, tierno, liberal, esquivo,

alentado, mortal, difunto, vivo,

leal, traidor, cobarde y animoso;

no hallar fuera del bien centro y reposo,

mostrarse alegre, triste, humilde, altivo,

enojado, valiente, fugitivo,

satisfecho, ofendido, receloso;

huir el rostro al claro desengaño,

beber veneno por licor suave,

olvidar el provecho, amar el daño;

creer que un cielo en un infierno cabe,

dar la vida y el alma a un desengaño:

esto es amor, quien lo probó lo sabe.

Pels mateixos 12 euros, el llibre de butxaca ofereix prop de dos-cents poemes més de l’autor. Encara que les 760 pàgines estiguin ocupades en excés per allò que els acadèmics anomenen amb petulància l’aparat crític, el tecnicisme obtús i profús de les anotacions (40 pàgines només de bibliografia!) no arriben a fer ombra a la lluminosa, vivíssima poesia de Lope, com tampoc no van aconseguir fer-nos-la avorrir alguns professors a les classes de literatura castellana del batxillerat (el meu anava amb una sotana més obscura i arnada que la seva aptitud pedagògica).

Per més inapetència que pretenguin inocular a la lectura dels clàssics, retrobar-los al taulell de novetats de la llibreria per 12 euros, acabats de reimprimir, desperta un entusiasme que empeny a tornar a alçar la copa pel sonet 126, tònic i vivificant com un dia sanejat de tramuntana, capaç de posar erectes la consciència i l’esperit, empènyer l'adrenalina, excitar l'ímpetu, aclarir-lo, alliberar-lo, pigmentar-lo, tibar-lo i convertir-lo en un ditirambe de la intel.ligència emocional  dels partidaris d'un cert vitalisme, definitivament enfrontats als amants de les grisors majestuoses i les difuses llangors.

Els retrats pictòrics de la cara de Lope, probablement tan acadèmics com els seus exegetes a les actuals reedicions de la poesia que va escriure, no fan honor a al personatge real que convivia al “poblachón manchego” madrileny amb Cervantes, Góngora i Quevedo durant aquell Segle d’Or literari. Per a mi el poeta té les faccions bandarres de l’actor Alberto Amman a la magnífica pel.lícula Lope, estrenada el 2010. No cal dir que el sonet 126 s’hi escoltava complet, durant una galopant cavalcada del protagonista pels camps de Castella en què les imatges fregaven el to palpitant dels versos (en canvi la declamació no tant, perquè recitar amb geni és dificilíssim).