Aquest divendres 13 de desembre a les 22h16 surt de l’estació de Austerlitz l’últim Talgo París-Barcelona, després de quaranta anys de servei, substituït d’ara en endavant per l’AVE amb un altre preu i un altre horari. El Talgo era pràctic i confortable, quantes vegades no l’hauré agafat! N’hi havia prou amb posar-lo al dia per estalviar-se la descomunal inversió de l’AVE. Amb l’últim viatge de divendres ja s’hauran vist suprimits a Barcelona el Talgo nocturn a París, el de Milà i també el diürn a Zuric. La política espanyola d’infraestructures ferroviàries ha estat un desori persistent, irredimible. Les àmplies possibilitats que oferia el sistema Talgo de canvi automàtic d’eixos a les estacions frontereres, per tal de salvar l’espanyolada històrica de
l’ample de vies diferent en comparació amb la resta del continent europeu, van quedar limitades des del primer moment a trajectes concrets amb ciutats com París, Milà i Ginebra.
l’ample de vies diferent en comparació amb la resta del continent europeu, van quedar limitades des del primer moment a trajectes concrets amb ciutats com París, Milà i Ginebra.
El nou tren de tecnologia espanyola Talgo (Tren Articulado Ligero Goicoechea-Oriol), ideat per l’enginyer basc Alejandro Goicoechea Omar amb el suport del financer José Luis Oriol Urigüen, va entrar en servei comercial el 1950 damunt la línia Madrid-Hendaya. El març de 1964 es va incorporar a la Madrid-Barcelona i va assolir per primera vegada una velocitat punta de 164 km/h.
El novembre del 1968 s'estrenava entre Madrid i París (tretze hores de viatge) el primer Talgo de rodes desplaçables o canvi automàtic d’eixos, així com l’1 de juny del 1969 el seu bessó Catalan Talgo de Barcelona a Ginebra en horari diürn, el primer tren espanyol que s’integrava a la xarxa TransEurope Express (TEE, després Eurocity). El maig de 1974 es va obrir la línia nocturna de Talgo amb lliteres entre Barcelona i París.
El Catalan Talgo Barcelona-Ginebra seria suprimit arran de la inauguració de l’AVE Figueres-Perpinyà el desembre del 2010, tot i que va subsistir el Talgo nocturn Barcelona-París que ara eliminen (actualitzat des del 1991 amb un nou Talgo pendular de material més modern, l’anomenat tren-hotel Joan Miró). El Talgo era l’espanyolada modernitzadora que compensava l’arcaica de l’ample de vies diferent. Aquest divendres l’acaben de rematar en favor del nou, discutit i relatiu AVE.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada