Les grans companyies espanyoles de producció i distribució d’electricitat argumenten que la regulació dels preus per part de l’Estat les obliga a vendre energia als consumidors per sota del preu que els costa. En conseqüència, han obtingut dels successius governs un acord de compensació o dèficit de tarifa, amb càrrec als pressupostos públics, que avui se situa en la desorbitada xifra de 30.000 milions d’euros, dels quals 3.600 milions havien de ser abonats enguany. Paradoxalment i per posar només un exemple, Iberdrola
declarava oficialment 1.728 milions d’euros de beneficis durant el primer semestre de l’any en curs, malgrat la seva suposada venda a pèrdua (les dues principals companyies, Iberdrola i Endesa, concentren el 80 % del mercat). Alhora, més de 1,4 milions d’habitatges d’arreu d’Espanya van patir l’any passat la interrupció del subministrament elèctric per manca de pagament, més del doble que abans de la crisi (l’any 2006 van ser 600.000).
La tarifa elèctrica ha pujat un 63 % els últims deu anys arreu d’Espanya i se situa entre les més cares de la Unió Europea, mentre que la renda mitjana dels ciutadans ha baixat un 8,5 %, segons l’Institut Nacional d’Estadística. El cost dels serveis bàsics de les llars s’ha apujat fins un 50 % des de l’inici de la crisi econòmica. Els mesos d’agost i octubre d’enguany el govern va aprovar noves pujades del rebut de la llum, amb més incidència a la part fixa que l’usuari ha de pagar per estar connectat, amb independència del seu consum, la qual cosa pot suposar que estalviar en calefacció no faci baixar la factura, encara que ho pugui difícilment entendre a la vista del rebut que li presenten.
El gener vinent s’espera una altra pujada més important encara. Pel que fa al preu del subministrament d’aigua, està previst que l’any vinent pugi un 8,5 % a la majoria de municipis de l’àrea metropolitana barcelonina. El grup Aigües de Barcelona (Agbar), líder de la distribució d’aigua a tot Espanya, va declarar un benefici net de 177 milions d’euros durant el seu últim exercici.
El gener vinent s’espera una altra pujada més important encara. Pel que fa al preu del subministrament d’aigua, està previst que l’any vinent pugi un 8,5 % a la majoria de municipis de l’àrea metropolitana barcelonina. El grup Aigües de Barcelona (Agbar), líder de la distribució d’aigua a tot Espanya, va declarar un benefici net de 177 milions d’euros durant el seu últim exercici.
L’anomenada “probresa energètica” o incapacitat econòmica de pagar la factura de la llum ja arriba al 10 % de les llars d’arreu d’Espanya (4 milions de persones). La Junta d’Andalusia ha estat la primera a destinar una partida pressupostària de 20 milions d’euros al “subministre vital” d’aquelles famílies que només perceben un subsidi social, com fan a Anglaterra i Alemanya amb els aturats de llarga durada. El Parlament de Catalunya va aprovar el novembre una moció per assegurar que les companyies no tallin el subministre a famílies amb problemes econòmics sense un informe previ dels serveis socials de l’administració pública. L’Institut d’Estadística de Catalunya estima que mig milió d’habitants no poden assumir la despesa de calefacció.
En aquestes condicions, continuar carregant al consumidor mica en mica i sense pausa les conseqüències de l’anomenat dèficit de tarifa de les companyies elèctriques, per un import extravagant de 30.000 milions d’euros, equival a un altre rescat privat amb diners públics, com el que va beneficiar els bancs de la nit al dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada