De Willy Brandt no en queda res en el seu centenari

Aquest dimecres 18 de desembre s’escau el centenari de la naixença de Willy Brandt, l’alcalde de Berlín del 1957 al 1966, el premi Nobel de la Pau per l’Ostpolitik d’obertura a l’Est, el dirigent que va portar el Partit Social-Demòcrata SPD al poder (del 31 % dels vots el 1957 al 45,8 % a la seva reelecció com a canceller el 1972), el president de la Internacional Socialista del 1976 al 1992, l’home al qual els nazis havien retirat la nacionalitat alemanya per resistir contra Hitler, a un país al qual la desnazificació de postguerra va ser simplement possibilista i relativa (el seu antecessor a la cancelleria entre 1966 i 1969, el conservador Kurt
Georg Kiesinger, s’havia afiliat de jove al Partit Nacional-Socialista).

El partit de Willy Brandt ha caigut en picat des de la seva mort, s’ha convertit en coprotagonista convençut de la mateixa política que la dreta, la involució liberal de l’austeritat, les retallades i la desigualtat social accentuada. L’SPD només recollia a les eleccions alemanyes del 2009 un 23 % dels vots, el pitjor resultat de la seva història. 

El canceller social-demòcrata i successor de Willy Brandt del 1974 al 1982, Helmut Schmidt, va pujar en cadira de rodes, als 92 anys, a la tribuna del congrés del partit celebrat a Berlín el desembre del 2011. Entre ovacions, va acusar el govern d’Angela Merkel de trencar l’equilibri ideat pels fundadors de la Unió Europea per aturar la malaltia crònica del nacionalisme expansionista alemany. “Els alemanys hem de rebutjar l’egoïsme nacional”, va clamar Helmut Schmidt. Tot seguit va subscriure l’afirmació del principal filòsof alemany viu, Jürgen Habermas: “Per primera vegada des de la fundació de la Unió Europea, la democràcia perilla”. L’altre ex canceller social-demòcrata més recent, Gerhard Schröder, impulsor decidit durant el seu mandat del 1998 al 2005 d’aquella involució neoliberal, va aprofitar les vacances a l’illa grega de Kos per manifestar el mes d’agost de l’any passat que el govern de Merkel havia de deixar de “linxar” Grècia i que Europa no és podia concebre només en termes de mercat. 

L’SPD de Willy Brandt ha presentat com a cap de llista a les últimes eleccions alemanyes l’ex ministre de Finances Peer Steinbrück, la política neoliberal del qual al govern entre el 1998 i el 2005 va obrir les portes a la victòria dels conservadors. Ha obtingut un escarit 25 % dels vots i s’ha tornat a coaligar amb Merkel.