Breu responsori per Madiba: Gràcies per tot

Gràcies per tot, Madiba, canonitzat civil, icona mundialitzada. Ara sabem que la guerra civil no era dels blancs contra els negres, però tu vas mostrar que es pot retornar a la majoria el dret bàsic a una vida digna. Almenys una mica més digna, a batzegades, amb altibaixos i amb molta lluita. Gràcies per tot, Madiba. Alguns direm, com per definir-nos: “Jo vaig viure a l’època del presoner Nelson Mandela com a primer president negre electe de Sud-àfrica”, empresonat durant 27 anys pel règim racista, alliberat el 1990 i elegit
president a les primeres eleccions multiracials del 1994, fins plegar del càrrec el 1999.

Avui el teu país, Sud-àfrica, continua sent la primera economia del continent (primer productor mundial de platí, quart de diamants i cinquè d’or), però el 85 % dels ciutadans sense feina són negres, creixen les desigualtats socials i també creix la manca de qualitat del sistema educatiu i de salut, malgrat el lideratge –alguns diuen el monopoli—mantingut pel teu partit, el Congrés Nacional Africà (CNA). 

L’any passat la vaga de miners negres de Marikana, al teu país, va acabar amb 34 treballadors morts per bales de la policia negra a les ordres del govern negre. Les reformes polítiques i socials després del canvi de règim es fan esperar més que la victòria de la teva autoritat moral, Madiba. Alguns antics companys teus han traït. L’escriptora del teu país, votant del teu partit i admiradora teva, Nadine Gordimer, premi Nobel de Literatura del 1981, diu que l’actual president negre és un “absolut corrupte”. 

El teu continent és el segon del món en riqueses naturals i el més jove de tots per mor de l’explosió demogràfica. La meitat dels africans tenen menys de vint anys, però la majoria no disposen recursos per afermar aquell dret bàsic a una vida digna. El més important que s’ha d’oferir a un jove, a més d’afecte i d’educació, és una feina. Quan la mobilitat de l’ascensor social no funciona, l’esclerosi està assegurada.

La segregació racial, la segregació econòmica i la corrupció del sistema continuen dominant el món amb renovades formes d’apartheid. Ara sabem que la guerra no era dels blancs contra els negres. Gràcies per tot, Madiba.