El paper de l’esquerra socialdemòcrata o socialista en el disseny i la gestió de l’actual crisi de la desigualtat social rampant ha estat decisiu als principals governs --d’Europa i d’aquí mateix-- que han ocupat durant les últimes dècades. Això no ha de servir només per desacreditar-la a les urnes, sinó per reclamar més que mai la necessitat del seu contrapès enfront de la maquinària encara més poderosa del pensament i l’acció de la dreta, dels afavorits per la desigualtat social augmentada. Fer estelles de l’arbre abatut resulta molt fàcil, però sens dubte val més preocupar-se de replantar-lo com més aviat millor. És indiscutible que els socialdemòcrates o socialistes Tony Blair a Anglaterra, François Mitterrand a França, Gerard Schröder a Alemanya o José Luis Rodríguez Zapatero a Espanya van abraçar la ideologia
neoliberal de la dreta, en particular pel que fa a la política econòmica que condiciona les altres. Es van sumar al corrent dominant entre les elits, van abandonar la seva responsabilitat de contrapès. Malgrat les destrosses clamoroses de l’actual crisi, encara avui els socialistes s’afanyen en el mateix camí allà on governen. El president François Hollande ofereix aquests dies l’espectacle de la seva vacil.lant marxa enrere en mesures de política fiscal redistributiva (una de les escasses sortides viables de la crisi) i cedeix la popularitat demoscòpica al seu ministre de l’Interior, Manuel Valls, entestat a rosegar vots a l’electorat creixent de l’extrema dreta a força d’expulsar manu militari quatre gitanos del territori francès com a política més destacada.
neoliberal de la dreta, en particular pel que fa a la política econòmica que condiciona les altres. Es van sumar al corrent dominant entre les elits, van abandonar la seva responsabilitat de contrapès. Malgrat les destrosses clamoroses de l’actual crisi, encara avui els socialistes s’afanyen en el mateix camí allà on governen. El president François Hollande ofereix aquests dies l’espectacle de la seva vacil.lant marxa enrere en mesures de política fiscal redistributiva (una de les escasses sortides viables de la crisi) i cedeix la popularitat demoscòpica al seu ministre de l’Interior, Manuel Valls, entestat a rosegar vots a l’electorat creixent de l’extrema dreta a força d’expulsar manu militari quatre gitanos del territori francès com a política més destacada.
Són inexistents els resultats comprovables per part de la majoria social d’una política d’esquerres, començant per la batalla pràctica de les idees. Els socialistes avui serveixen de ben poc i no s’hi val el “consòl” que els comunistes encara estan pitjor en la seva actualitat operativa. Però recuperar els equilibris entre els blocs d’interessos socials es revela més indispensable que mai, suposant que l’esquerra vulgui aprendre la lliçó i no deixar la majoria de la societat a mans dels abusadors i dels buròcrates, inclosos els seus mateixos. L’esquerra que fa la política de la dreta ha conduït a l’actual situació, conjuntament amb la desmobilització social i la resignació electoral, atiades pels nombrosos mecanismes de la ideologia de les elits del poder, entre les quals alguns responsables de l’esquerra creuen haver trobat el seu lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada