La mateixa paraula té significats diferents en castellà o català

Tinc observat amb reiteració i una certa alarma que les mateixes paraules tenen un significat diferent en castellà o bé en català, si hem de fer cas a la definició que en donen els diccionaris normatius de les dues llengües, el de la Reial Acadèmia Espanyola i el de l’Institut d’Estudis Catalans. Penso, per exemple, en el substantiu “amor”. El Diccionari de la Llengua Catalana diu: “Inclinació o afecció viva envers una persona o cosa”. És una definició poc compromesa, esquelètica, d’un tristíssim poder de descripció, quasi de jutjat de guàrdia. Al Diccionari de la Reial Acadèmia
Espanyola s’hi llegeix pel que fa al mateix vocable: “Sentimiento intenso del ser humano que, partiendo de su propia insuficiencia, necesita y busca el encuentro y unión con otro ser”. Tot seguit la RAE dóna com a segona accepció: “Sentimiento hacia otra persona que naturalmente nos atrae y que, procurando reciprocidad en el deseo de unión, nos completa, alegra y da energía para convivir, comunicarnos y crear”. Bé, amb aquesta explicació m'oriento més.

L’escriptor i articulista Antoni Puigverd s’hi referia clarament divendres passat al diari La Vanguardia tot apuntant: “No sé quina raó antropològica podria explicar les discrepàncies entre l’IEC i la RAE a l’hora de definir el concepte fantasia. Per al diccionari català, la fantasia és ’creació fictícia, imatge il.lusòria, noció quimèrica’. Per al diccionari castellà, en canvi, és la ‘facultat que té l’ànim de reproduir mitjançant imatges les coses passades o llunyanes, de representar els ideals en forma sensible o d’idealitzar les reals’”. 

Són definicions massa diferents a l’hora de complir la funció d’autoritat dels diccionaris normatius, sobretot per a les persones que ens entestem a creure en aquesta autoritat.